Patricia Gómez Galera

a

Patricia Gómez Galera

Bajo mi punto de vista creo que los medios de comunicación son importante para el día a día

Patricia Gómez Galera

MITJANS DE COMUNICACIÓ

Redacta un breve parágrafo y publícalo en el blog, con tu nombre de un mínimo de 1.000 y máximo de 1.500caracteres, que describa tu visión/experiencia en relación a la importancia o no de los medios de comunicación en general y de la tv en particular en tu día a día. y de como lo ves.

Des del meu punt de vista crec que és important que hi hagin aquests mitjans de comunicació per tal d’informar-nos del que succeeix arreu del món i per tenir més consciència dels fets que esdevenen. Però hem de tenir en compte que aquests no ens mostren realment la realitat que es produeix, sinó que en moltes ocasions la informació es manipula i només mostren el que els interessa. Això no hauria de ser així ja que això demostra que no ens podem fiar d’aquests mitjans i que, per tant, el que hem de fer és saber ser crítics i saber comprovar la veracitat d’aquesta informació. Per tant, considero que són imprescindibles però sempre tenint consciència del que ens informen.
En la actualitat, la televisió és un mitjà que té molts seguidors ja que es poden veure tant programes informatius, com series d’entreteniment, com programes d’humor i al haver tanta diversitat genera molt públic. Considero que la televisió és positiva ja que sempre que estem estressats o que volem descansar del nostre dia l’utilitzem i fa que ens relaxem i que deixem de pensar en el nostres problemes, però sempre i quan no abusem d’aquesta. Hem de mirar la televisió però no passar-nos ja que també es cert que aquest temps que estem davant la pantalla podríem estar fent altres activitats com per exemple estar amb els amics.

Muchos medios de comunicación hablan de la objetividad, independencia, neutralidad o similares adjetivos cuando se refieren al tratamiento de la información o su línea editorial
te lo crees?? comenta tu respuesta.

Crec que els mitjans de comunicació no són pas objectius ni neutres ja que la majoria de vegades expressen la seva opinió. És difícil trobar un diari on ens informin del que succeeix i que, en cap moment, donin el seu parer. La majoria d’ells tenen idees polítiques que defensen i, per tant, al comprar un diari ja ho fas depenent d’aquestes. Els diaris, haurien de ser més objectius perquè la gent tingui la informació vertadera i pugui ser ell el que decideixi i pensi la seva pròpia opinió. Hem de diferenciar, però, ens els diaris, les informacions dels periodistes i dels lectors que parlen sobre algun tema de manera subjectiva per opinar sobre algun tema, però en aquests apartats ja ens indiquen que són opinions personals.
A la televisió succeeix el mateix que a la premsa, que tota la informació que es dona acaba essent molt subjectiva i la gent escull el canal de televisió a través de la ideologia que persegueix aquest.
El estado español y en Cataluña se lee muy poca prensa( somos la cola de los paises desenvolupados con 127 letores por cada 1.000 habitantes); tenemos un bajo indice de desemvolupamiento digital( sitio29, por detras de potencias como Malta, Malasia o Estonia), se mira mucho la television (programas con audencias superiores a los 7 millones de espectadores y una media de 3'1 h/habitantes/dia delante del monitor); y casi todo el estado español tienen un telefono mobil (33'5 millones al año)
Comenta estos datos con ojos criticos del educador.

No m’agraden gens aquestes dades ja que considero que hauríem de llegir més premsa en comptes de mirar tant la televisió ja que és molt més positiu conèixer i assabentar-nos dels fets que succeeixen per tal de tenir mes coneixement. A més, el fet d’habituar-nos a la lectura de la premsa ens fa més enriquidors i més cultes pel fet de saber més sobre els temes de l’actualitat.
Amb la televisió, en canvi, molta de la programació va enfocada a series i programes d’entreteniment i que tenen un gran públic. Això és degut a que la gent prefereix fer ús de la televisió per entretenir-se i passar una estona evadint-se dels problemes. Aquest tipus de mitjà de comunicació, a més, és molt més còmode i més ràpid que no pas llegir, pel que fa al temps que s’inverteix. Un altre aspecte important és que la televisió agrada més a la gent ja que a part d’informar-nos i de conèixer els diversos punts de vista d’un tema en concret, la gent pot tractar un assumpte en particular i es van debatin al moment, és a dir, que hi ha molta més activitat i més moviment que no pas en la premsa escrita. Crec que és per això que la televisió té molts més seguidors que no pas la premsa.
Respecte als telèfons mòbils crec és un invent molt significatiu ja que pots estar en contacte amb qui desitgis al moment. Considero que tothom té un telèfon mòbil perquè són de gran utilitat però no estic d’acord és en que cada vegada vagin surtin nous models per tal que la gent vagi comprant i vagi consumint més i fer d’aquest invent una gran inversió. No fa falta que el mòbil sigui de l’última generació per poder comunicar-nos amb els altres ja que les grans empreses es van beneficiant de nosaltres. Crec que la societat en general hauria de tenir més en compte quina és la funció d’aquest aparell.

Valora si valdria la pena incorporar en los medios de comunicación los projectos educativos populares o progresistas. los reforzaria o los prevertiria?

Des del meu punt de vista crec que és positiva la integració dels mitjans de comunicació en els projectes educatius. Ja que considero que les generacions de l’ actualitat estan totalment involucrades amb l’era de la informàtica i amb el món digital i, per tant, que cada vegada més aquestes tecnologies són imprescindibles per viure en el dia a dia. Si incorporem, per tant, els mitjans de comunicació en els projectes educatius això farà que els estudiants siguin més autònoms i més independents a l’hora de cercar informació.

Noelia Fernández Cornejo

Els mitjans de comunicació

Meritxell Raurich Moreno - Els mitjans de comunicació

Descriu la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.
S’ha de reconèixer que els mitjans de comunicació són importants ja que la seva presència està en el nostre dia a dia. Com tot, però, si se’n fa un abús, pot esdevenir un recurs perjudicial. Dic això ja que els qui donen l’ informació mitjançant aquests mitjans, ja siguin escrits, orals o visuals, deixen entreveure un seguit d’intencions relacionades amb política, ideologies i diversos punts de vista. No obstant això, la veritat és que els mitjans de comunicació permeten un intercanvi enorme d’informació d’una punta a l’altra de món, amb la conseqüent diferència entre països desenvolupats i els sub-desenvolupats, però els fluxos, estan en constant moviment. Crec que tothom hauria de ser conscient que no tota la informació que ens arriba és veritable i irrefutable, sinó que hem de partir de la base que tot es pot qüestionar. Hauríem d’aprendre a remoure les coses, a voler saber d’on venen, perquè són així i no d’una altra manera, perquè succeeixen, etcètera. Amb tanta quantitat d’informació que tenim a l’abast, hauríem de ser capaços i tenir l’entusiasme per saber si és veritat o no el que se’ns està dient. Deixar enrere l’actitud conformista i passiva, i adoptar una posició activa i de crítica.
Pel que fa a la televisió, bàsicament l’encenc per mirar les notícies, ja que és l’únic moment del dia que m’hi assento al davant. Acostumo a informar-me mitjançant la premsa, ja sigui impresa o digital, ja que hi tinc un accés més ràpid. La veritat, però, quan algun dia concret de la setmana fan algun programa / sèrie que m’interessa, miro la televisió. Realment, abans ocupava un espai de temps molt més gran que ara, ja que utilitzo molt més l’internet, fins i tot per mirar programes o qualsevol cosa que hagin emès per la televisió.

Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta la teva resposta.
No crec que siguin aquests mots els més adequats per tal de fer referència a com tracten l’informació els mitjans de comunicació. Tota persona quan parla, se li veu, amb més o menys intensitat, cap a on es decanta ideològicament. Així doncs, crec quasi impossible que un periodista, un editor o qualsevol membre que treballi en l’edició i difusió d’una notícia o informació concreta pugui fer-ho objectivament. És cert que hi ha persones amb una capacitat de redacció molt bona, però és que crec, que ni en aquests casos, algú pot ser capaç de desvincular-se’n totalment.

A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.
Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Crec que en aquesta qüestió s’ha d’anar en compte ja que l’àmbit de l’educació inclou a moltes persones que en sortiran repercutides i influïdes. Segons el meu punt de vista, incorporar els mitjans de comunicació pot tenir una influència positiva en el sentit que totes les i els alumnes gaudirien d’igualtat de condicions a l’hora de fer-ne ús, ja que a les escoles tothom té les mateixes possibilitats a l’hora d’accedir als recursos. Tot i això, crec que incorporar-los en els projectes educatius no és l’adequat, sinó que a partir del sistema tradicional, les noves tecnologies l’han de complementar. També s’ha de tenir en compte que, si s’introdueixen les noves tecnologies, la quantitat d’informació és immensa, però hauríem de fixar-nos en la qualitat d’aquesta. Dic això ja que, segons el meu punt de vista, s’ha de tenir en ment que tota la informació no és verídica, pot haver estat manipulada, i aquí tindríem l’apunt més negatiu a aquest progrés. Així doncs, considero que s’ha d’anar amb molt de tacte si les noves tecnologies formaran part de l’educació i com s’imparteix aquesta atès que l’alumne ha de saber quin tipus d’informació pot utilitzar i, per descomptat, ser crític amb el que rep.

Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot Internet (correu-e, xats, ...) i en missatges a mòbils. Valora per què serà?
Crec que hem arribat a aquesta situació perquè els joves tenim la capacitat d’adaptar-nos ràpidament a totes les novetats. A més, considero que l’excusa és la de sempre: no tinc temps per a res!. Així doncs, anem al gra en tot: escrivim missatges de text amb el mòbil perquè arriben al moment, els correus electrònics més del mateix... Em pregunto doncs, què passa amb els llibres? Segons el meu punt de vista és clar. El fet de sentar-te al sofà, amb un llibre en mà, és una activitat poc comuna entre els joves perquè ara per ara, es considera que no diverteix i no aporta res. Crec que la velocitat ens perjudica greument en el sentit que tot es fa de pressa i corrents, no ens aturem a pensar en el perquè de les coses, i potser aquesta és la finalitat. La persona se satura per si sola, es marca ella mateixa el ritme de vida acord amb la societat i les necessitats que aquesta ens diu que tenim.

Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
Considero que l’educador social, com a agent educatiu, ha de tenir coneixement per tal d’utilitzar les noves tecnologies en la seva tasca educativa. Crec que des de les facultats d’educació no s’ha de deixar de banda el gran impacte que tenen els nous mitjans de comunicació i permetre als educadors utilitzar-les de manera correcta i congruent. Podrien ser un recurs útil per tal d’arribar als usuaris, ja que d’una manera o altra, els educands possiblement formin part de la nova generació (NML) els quals han nascut en l’era de la informació. Per tal de resumir una mica aquest punt de vista, crec que he de dir que els educadors han de fer ús d’aquestes tecnologies quan ho creguin oportú, sempre encarat cap a una millora en la seva tasca.

Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).
Crec que l’educació tard o d’hora, s’anirà adaptant als canvis de la societat, entre els quals es troba la immersió completa dels mitjans de comunicació. Segons el meu punt de vista, els mitjans de comunicació arribaran a ser una eina que la majoria dels educadors utilitzaran en els seus projectes ja que els permetrà actuar de manera més còmode. Només pensar en una situació determinada m’esgarrifa, i és que els educands no hagin d’assistir a l’escola (per exemple) per tal d’ésser educats; que puguin fer-ho des de casa seva gràcies a internet. Crec que arribar a aquest punt seria garrafal ja que si no hi ha un contacte directe, una relació basada en la presència i en la comunicació de les dues parts; no sé on anirem a parar.

Els Mitjans de Comunicació

Els mitjans de comunicació pel que fa a l'actualitat crec que són imprescindibles en matèria d'informació i coneixement. Però ens hem de parar a pensar si aquesta informació i aquest coneixement són certs al cent per cent i si són neutrals. En referència a la qüestió plantejada, sobre si aquests són objectius o no penso que no ho són ja que, la televisió, ràdio, premsa escrita i digital sempre han intentat tractar la informació des del punt de vista que, ideològica i políticament, els ha semblat. Per aquesta raó cada persona és lliure d'escollir aquella font informativa o mitjà de comunicació que més li convingui, però no es tracta d'un fet positiu, sinó al contrari.

Crec que la informació que se'ns dona hauria de ser neutral, ja que molta d'aquesta no reflexa la realitat que vivim i fa que moltes vegades ens construim una realitat pel que fa al món més simple o fins i tot més complexa del que és. Per la meva experiència i visió dels mitjans de comunicació crec que cada vegada van en major decadència perquè només ens hem de parar a mirar la televisió, per exemple un dissabte a la nit, on no paren de sortir històries de persones anònimes que s'estan convertint poc a poc en el tema de conversa de molta gent, que si a partir dels mitjans de comunicació se'ls informés d'allò que realment passa, crec que s'espantarien..

Vanessa Molina

LES TELEVISIONS COMARCALS

LES TELEVISIONS COMARCALS

La televisió comarcal gironina per excel•lència és televisió de Girona. Aquesta cadena té gairebé vint-i-cinc anys d’història i és la televisió de referència de la ciutat de Girona i comarques.

Dins la província de Girona trobem també varies televisions locals les quals estan associades a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). Aquesta xarxa es va crear al 1999 com una iniciativa conjunta de la Diputació de Barcelona i la Federació Pro-legalització de les Televisions Locals a Catalunya (posteriorment Televisions Locals de Catalunya –TLC-). És una estructura de concertació, coordinació i cooperació amb mitjans audiovisuals, que té com a objectius:reforçar la cadena de valor de la comunicació local en l’àmbit dels continguts informatius, programes i serveis, per posar-los a l’abast dels ciutadans; implementar totes les tecnologies disponibles que permetin una major difusió d’aquests continguts i serveis; complementar les actuacions en matèria d’assessorament tècnic, formació, promoció, explotació i innovació que els recursos locals, per si sols i de forma aïllada, no poden assumir.
Des de la seva creació ha actuat com a instrument de suport a la televisió de proximitat del territori, amb la finalitat de donar viabilitat al sector i consolidar-lo.

Des de l’any 2004 l’XTVL està gestionada per la Xarxa Audiovisual Local (XAL), una entitat pública empresarial creada per la Diputació de Barcelona de la qual també depenen el servei de continguts informatius XN i el diari digital lamalla.cat.
Les televisions locals que pertanyen a la província de Girona són les següents: Banyoles TV, TV Blanes, TV Costa Brava (Castell-Platja d’Aro), TV L'Escala, Canal Nord Catalunya (Figueres), TV de Girona, TV Maçanet (Maçanet de la Selva), Olot TV, TV Palamós, TV del Ripollès, Empordà TV(Roses)


Laia Sagúe Rustell
Eva Comamala Llobet
Gemma Sala Pedemonte
Maria Cisà Estany
Aina Cabello Palahí

PRISA

L’empresa Prisa és un grup de mitjans de comunicació de parla espanyola i portuguesa líder en educació, informació i manteniment. Està present en 22 països i compta amb 13701 empleats repartits pel continent europeu i americà. El grup es configura en 5 àrees de negoci: Edició-Educació-Formació, Premsa, Ràdio i Audiovisual a més d’una unitat digital. També, està present en altres activitats com són la distribució, la publicitat, la immobiliària i l’ impressió.

El grup Prisa s’organitza mitjançant un consell d’administració del qual Ignacio Polanco n’és el president. A més, hi trobem la figura d’un conseller delegat (Juan Luís Cebrián), d’un conseller d’honor, altres consellers i un secretari. A dins d’aquest consell hi trobem una comissió executiva on s’hi troben el president i els vocals, un comitè d’auditoria i un altre comitè de govern corporatiu, de nomenament i de retribucions. Cal dir de Polanco que és també el president del diario El País, de Unión Radio, de Sociedad Española de Radiodifusión i de la Fundación Santillana. Com ja hem dit anteriorment, El Grup Prisa té diferents àrees d’activitat: Edició, educació i formació (Santillana, Kalipedia), audiovisuals(cuatro,plus), digital (lalistawip.com, parasaber.com), comercial i martketing, radio,(M80 radio, Cadena 100, los40, Cadena dial, Radioolé) però de la que destaquem Cadena Ser. Un personatge molt vinculat a aquesta cadena és Iñaki Gabilondo ja que és un personatge molt significatiu en la història de Cadena Ser (pertanyent al Grup Prisa). Primer de tot va ser director de la Radio Sant Sebastià de la Ser i, posteriorment i amb el mateix càrrec, de la Cadena Ser a Sevilla on es va fer responsable directe dels informatius. Anys més tard va esdevenir director dels informatius de TVE. En aquest moment de la seva vida es va produir un parèntesi a causa del cop d’Estat de Calvo Sotelo atès que va deixar de treballar per la Cadena Ser. No obstant això, tornà a la Cadena Ser i en fou elegit director de nou a més de ser presentador dels programes radiofònics. Recentment, se l’ha vist com a presentador de Las Noticias Cuatro, feina que ha deixat aquest mateix mes per a ser-ho en el canal de notícies CNN+. A més també actua dins del sector de premsa en cinc camps; Premsa especialitzada (Cinco Dias i AS), revistes (Progresa), Premsa Internacional (Le Monde, Lux, Lux Women, Maxmer, Casas de portugal, Portuguese wines Breifing, Extra i La Razón) i finalment trobem el diari El País, que s’edita per primera vegada al maig del 1976, actualment aquest diari es publica a Espanya, Mèxic i Buenos Aires. Els seus primers editors el defineixen com un diari independent, de qualitat, de vocació Europea i defensor de la democràcia pluralista. El seu repte pel S.XXI és ser un diari global en espanyol. En dos ocasions El País ha superat els 2’2 milions de lectors. El diari té acords des de 1998 amb The New York Times i Le Monde. A més El País també edita una sèrie de suplaments; Futuro, Educació, Salud, Ciberpaís, EP3, Cine, Babelia, El Viajero, Negocios, Domingo i El País Semanal.

Erika Hernández

Mercè Martínez

Meritxell Raurich

Júlia Ventura

MERCÈ MARTÍNEZ CUBARSÍ.

Descriu la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.

Personalment penso que els mitjans de comunicació són una font d'informació primordial ja que no només ens informen sobre successos que hi han en el nostre país, sinó que també ens n'adonem de les desgràcies que hi han arreu del món en el dia a dia.

És tot un privilegi poder obtenir informació dia rere dia, ja que anys enrere, quan no existien aquests mitjans, era impossible saber què succeïa a l'exterior.

Tots sabem que el que s'utilitza més freqüentment és la televisió, ja que ens és molt fàcil i més còmode anar al menjador, clicar un botó i començar a veure i escoltar canals on ens ofereixen tot tipus de reportatges. Però no només és l'únic mitjà, sinó que també tenim la ràdio, la premsa, les revistes, etc.

Diàriament, aquests ens desborden amb un cúmul d'informacions, unes de més importància i d'altres de menys, però totes amb un únic objectiu: ésser escoltades.

La part negativa de tot això seria que es sol fer un abús excessiu de la televisió. Molts cops, ja sigui per cansanci, aburriment o simplement per fer un descans, ens "enxufem" a la televisió i ens empassem durant hores qualsevol programa basura i no ens n'adonem del temps perdut.

Fent referència al meu cas particular, he de dir que m'agrada veure sèries/novel·les i, si fos per mi hi estaria tot el dia enganxada, però tinc clar que tinc uns deures i unes obligacions a seguir i, per tant, la televisió passa a tenir una importància secundària.

A més a més, la cosa no acaba aquí. A mida que la societat va evolucionant sorgeixen noves tecnologies que ens faciliten la vida. Una gran innovació va ser l'ordinador i, posteriorment, l'Internet.

Actualment, no ens fa falta anar a buscar el diari o esperar un telenotícies per saber què està passant, sinó que des d'Internet podem buscar diaris digitals, subscriure'ns en aquests..i, tan sols amb uns minuts podrem obtenir la informació que desitgem.

La part negativa d'Internet és que l'informació que s'introdueix pot ésser errònia, ja que qualsevol usuari que hi tingui accés pot penjar-hi el que vol. Per tant, hem de saber triar i descartar aquelles informacions que no sabem del cert si són veraces ni d'on provenen i hem de mirar llocs/webs oficials on ens asseguren la seva certesa.

Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial.

Personalment crec que els mitjans de comunicació ens transmeten informació de manera objectiva, però també hi entra en joc la subjectivitat. Fent referència a això, crec que això és així ja que tot i haver comunicat tal informació, indirectament aquests ens passen a dir el que creuen sobre el que han vist o sobre el que els hi han explicat i, per tant, sorgeix una opinió personal. Cal dir que, segon la ideologia que pugui tenia aquell diari, donarà més importància a un cert tipus de notícies que a d’altres i, a part, les podrà defensar o al contrari, les criticarà.

Passa el mateix quan es parla d’independència i de neutralitat. Tot se’ns planteja de manera imparcial, però llavors de manera indirecta, donant-nos la seva versió es decanten segons les seves idees, pensaments i/o coneixements.

Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?

Personalment penso que sí ja que, com ja sabem, els mitjans de comunicació han estat un gran descobriment i són una bona eina per a tots nosaltres. Val a dir que, l’ús que se’n faci pot ser tant negatiu com positiu. Per tant, en un primer moment penso que els mitjans de comunicació reforçarien els projectes educatius ja que ajudarien a obtenir un desenvolupament personal i a moure’ns de manera autònoma a l’hora de buscar informació. Tot això faria que ens tornéssim persones autosuficients. Però, també cal pensar que no sempre es fan un bon ús dels mitjans de comunicació i, en part, si aquests s’incorporessin als projectes educatius podrien sorgir problemes. Tot i així, penso que és una bona opció i, a més, crec que ja s’està començant a fer tot i que molt lentament.

Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot a Internet (correu-e, xats...) i en missatges a mòbils. Valora per què serà?

Amb aquesta informació plantejada es poden arribar a casos on hi hagi una elevada despreocupació per part de la societat. Puntualitzo això ja que llegir poca premsa pot provocar una falta de cultura, falta d’informació i situacions diàries actuals, una manca de curiositat, etc.

A l’estar un nombre d’hores considerables davant d’un televisió comporta que hi hagi menys temps per a socialitzar-te i, per tant, això passa a ser un problema. Cal dir que no només ho fa la televisió, sinó que l’ordinador també és un altre aparell que acaba provocant tota aquesta situació. Abans, les persones es relacionaven més ja que no tenien aquestes tecnologies i per això el tracte era més proper i diari. En l’actualitat, estem traient importància a la comunicació directa i l’estem substituint, molts cops, per una comunicació via correu electrònic. I aquí és on ens estem equivocant ja que estem passant d’una vida quotidiana sociable a una de sedentària. Pel que fa a l’elevat nombre de telèfons mòbils crec que se n’està fent un abús i és aquí on estem fallant. Les famílies compren mòbils als seus fills a unes edats massa recents i tot per tenir-los controlats. Això repercuteix de manera indirecta ja que aquests nens no veuen el mòbil com un recurs o eina per a comunicar-se, sinó que ho veuen més aviat com un joc, un passatemps. Tot això succeeix perquè vivim en una societat canviant on predomina un cert consumisme, on la societat jove s’està imposant i, concretament, està creant un llenguatge diferent per a relacionar-se, ja sigui via Internet o via mòbil. Però tot i això, cal esmentar que el mòbil és un aparell molt útil i, avui en dia nosaltres mateixos l’hem fet indispensable per a qualsevol situació.

Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).

Parlant del futur dels mitjans de comunicació, penso que tindran la mateixa importància com fins ara i, fins i tot, n’obtindran més. Com he dit anteriorment, aquests són una font d’informació primordial que beneficia, ja que enriqueix a un mateix i a tota una comunitat. He de dir que hi ha mitjans que s’utilitzen més que d’altres. Personalment crec que els diaris, revistes...acabaran desapareixent ja que a mida que evolucionem també es va innovant però de manera “electrònica”. Això ho podem veure en el dia a dia; per informar-nos d’allò que està succeint tenim més per mà i de manera més ràpida buscar-ho per Internet que no pas desplaçant-te per anar a buscar el diari.

Està clar que els mitjans de comunicació tindran un paper important en l’educació, però tot això serà possible amb una millora i reforma de l’educació. Aquesta s’haurà d’actualitzar ja que sinó no hi hauria una cohesió entre aquesta juntament amb el suport dels mitjans de comunicació.

Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.

És una tasca difícil per a l’educador social ja que és complex anar “en contra” dels mitjans de comunicació. Una de les coses que podria fer seria conscienciar a la societat de totes les problemàtiques que suposen els mitjans de comunicació. A més, també podrien proposar noves activitats d’oci per tal d’atraure a les persones i així promoure el diàleg, la comunicació i la participació.

Les facultats d’educació el que intenten fer és formar professionalment i amb unes mínimes competències als futurs educadors perquè puguin afrontar i solucionar els possibles problemes que hi hagin a la societat.

Descriu la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la tv en particular