Personalment penso que els mitjans de comunicació són una font d'informació primordial ja que no només ens informen sobre successos que hi han en el nostre país, sinó que també ens n'adonem de les desgràcies que hi han arreu del món en el dia a dia.
És tot un privilegi poder obtenir informació dia rere dia, ja que anys enrere, quan no existien aquests mitjans, era impossible saber què succeïa a l'exterior.
Tots sabem que el que s'utilitza més freqüentment és la televisió, ja que ens és molt fàcil i més còmode anar al menjador, clicar un botó i començar a veure i escoltar canals on ens ofereixen tot tipus de reportatges. Però no només és l'únic mitjà, sinó que també tenim la ràdio, la premsa, les revistes, etc.
Diàriament, aquests ens desborden amb un cúmul d'informacions, unes de més importància i d'altres de menys, però totes amb un únic objectiu: ésser escoltades.
La part negativa de tot això seria que es sol fer un abús excessiu de la televisió. Molts cops, ja sigui per cansanci, aburriment o simplement per fer un descans, ens "enxufem" a la televisió i ens empassem durant hores qualsevol programa basura i no ens n'adonem del temps perdut.
Fent referència al meu cas particular, he de dir que m'agrada veure sèries/novel·les i, si fos per mi hi estaria tot el dia enganxada, però tinc clar que tinc uns deures i unes obligacions a seguir i, per tant, la televisió passa a tenir una importància secundària.
A més a més, la cosa no acaba aquí. A mida que la societat va evolucionant sorgeixen noves tecnologies que ens faciliten la vida. Una gran innovació va ser l'ordinador i, posteriorment, l'Internet.
Actualment, no ens fa falta anar a buscar el diari o esperar un telenotícies per saber què està passant, sinó que des d'Internet podem buscar diaris digitals, subscriure'ns en aquests..i, tan sols amb uns minuts podrem obtenir la informació que desitgem.
La part negativa d'Internet és que l'informació que s'introdueix pot ésser errònia, ja que qualsevol usuari que hi tingui accés pot penjar-hi el que vol. Per tant, hem de saber triar i descartar aquelles informacions que no sabem del cert si són veraces ni d'on provenen i hem de mirar llocs/webs oficials on ens asseguren la seva certesa.
Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial.
Personalment crec que els mitjans de comunicació ens transmeten informació de manera objectiva, però també hi entra en joc la subjectivitat. Fent referència a això, crec que això és així ja que tot i haver comunicat tal informació, indirectament aquests ens passen a dir el que creuen sobre el que han vist o sobre el que els hi han explicat i, per tant, sorgeix una opinió personal. Cal dir que, segon la ideologia que pugui tenia aquell diari, donarà més importància a un cert tipus de notícies que a d’altres i, a part, les podrà defensar o al contrari, les criticarà.
Passa el mateix quan es parla d’independència i de neutralitat. Tot se’ns planteja de manera imparcial, però llavors de manera indirecta, donant-nos la seva versió es decanten segons les seves idees, pensaments i/o coneixements.
Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Personalment penso que sí ja que, com ja sabem, els mitjans de comunicació han estat un gran descobriment i són una bona eina per a tots nosaltres. Val a dir que, l’ús que se’n faci pot ser tant negatiu com positiu. Per tant, en un primer moment penso que els mitjans de comunicació reforçarien els projectes educatius ja que ajudarien a obtenir un desenvolupament personal i a moure’ns de manera autònoma a l’hora de buscar informació. Tot això faria que ens tornéssim persones autosuficients. Però, també cal pensar que no sempre es fan un bon ús dels mitjans de comunicació i, en part, si aquests s’incorporessin als projectes educatius podrien sorgir problemes. Tot i així, penso que és una bona opció i, a més, crec que ja s’està començant a fer tot i que molt lentament.
Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot a Internet (correu-e, xats...) i en missatges a mòbils. Valora per què serà?
Amb aquesta informació plantejada es poden arribar a casos on hi hagi una elevada despreocupació per part de la societat. Puntualitzo això ja que llegir poca premsa pot provocar una falta de cultura, falta d’informació i situacions diàries actuals, una manca de curiositat, etc.
A l’estar un nombre d’hores considerables davant d’un televisió comporta que hi hagi menys temps per a socialitzar-te i, per tant, això passa a ser un problema. Cal dir que no només ho fa la televisió, sinó que l’ordinador també és un altre aparell que acaba provocant tota aquesta situació. Abans, les persones es relacionaven més ja que no tenien aquestes tecnologies i per això el tracte era més proper i diari. En l’actualitat, estem traient importància a la comunicació directa i l’estem substituint, molts cops, per una comunicació via correu electrònic. I aquí és on ens estem equivocant ja que estem passant d’una vida quotidiana sociable a una de sedentària. Pel que fa a l’elevat nombre de telèfons mòbils crec que se n’està fent un abús i és aquí on estem fallant. Les famílies compren mòbils als seus fills a unes edats massa recents i tot per tenir-los controlats. Això repercuteix de manera indirecta ja que aquests nens no veuen el mòbil com un recurs o eina per a comunicar-se, sinó que ho veuen més aviat com un joc, un passatemps. Tot això succeeix perquè vivim en una societat canviant on predomina un cert consumisme, on la societat jove s’està imposant i, concretament, està creant un llenguatge diferent per a relacionar-se, ja sigui via Internet o via mòbil. Però tot i això, cal esmentar que el mòbil és un aparell molt útil i, avui en dia nosaltres mateixos l’hem fet indispensable per a qualsevol situació.
Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).
Parlant del futur dels mitjans de comunicació, penso que tindran la mateixa importància com fins ara i, fins i tot, n’obtindran més. Com he dit anteriorment, aquests són una font d’informació primordial que beneficia, ja que enriqueix a un mateix i a tota una comunitat. He de dir que hi ha mitjans que s’utilitzen més que d’altres. Personalment crec que els diaris, revistes...acabaran desapareixent ja que a mida que evolucionem també es va innovant però de manera “electrònica”. Això ho podem veure en el dia a dia; per informar-nos d’allò que està succeint tenim més per mà i de manera més ràpida buscar-ho per Internet que no pas desplaçant-te per anar a buscar el diari.
Està clar que els mitjans de comunicació tindran un paper important en l’educació, però tot això serà possible amb una millora i reforma de l’educació. Aquesta s’haurà d’actualitzar ja que sinó no hi hauria una cohesió entre aquesta juntament amb el suport dels mitjans de comunicació.
Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
És una tasca difícil per a l’educador social ja que és complex anar “en contra” dels mitjans de comunicació. Una de les coses que podria fer seria conscienciar a la societat de totes les problemàtiques que suposen els mitjans de comunicació. A més, també podrien proposar noves activitats d’oci per tal d’atraure a les persones i així promoure el diàleg, la comunicació i la participació.
Les facultats d’educació el que intenten fer és formar professionalment i amb unes mínimes competències als futurs educadors perquè puguin afrontar i solucionar els possibles problemes que hi hagin a la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada