Meritxell Raurich Moreno - Els mitjans de comunicació

Descriu la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.
S’ha de reconèixer que els mitjans de comunicació són importants ja que la seva presència està en el nostre dia a dia. Com tot, però, si se’n fa un abús, pot esdevenir un recurs perjudicial. Dic això ja que els qui donen l’ informació mitjançant aquests mitjans, ja siguin escrits, orals o visuals, deixen entreveure un seguit d’intencions relacionades amb política, ideologies i diversos punts de vista. No obstant això, la veritat és que els mitjans de comunicació permeten un intercanvi enorme d’informació d’una punta a l’altra de món, amb la conseqüent diferència entre països desenvolupats i els sub-desenvolupats, però els fluxos, estan en constant moviment. Crec que tothom hauria de ser conscient que no tota la informació que ens arriba és veritable i irrefutable, sinó que hem de partir de la base que tot es pot qüestionar. Hauríem d’aprendre a remoure les coses, a voler saber d’on venen, perquè són així i no d’una altra manera, perquè succeeixen, etcètera. Amb tanta quantitat d’informació que tenim a l’abast, hauríem de ser capaços i tenir l’entusiasme per saber si és veritat o no el que se’ns està dient. Deixar enrere l’actitud conformista i passiva, i adoptar una posició activa i de crítica.
Pel que fa a la televisió, bàsicament l’encenc per mirar les notícies, ja que és l’únic moment del dia que m’hi assento al davant. Acostumo a informar-me mitjançant la premsa, ja sigui impresa o digital, ja que hi tinc un accés més ràpid. La veritat, però, quan algun dia concret de la setmana fan algun programa / sèrie que m’interessa, miro la televisió. Realment, abans ocupava un espai de temps molt més gran que ara, ja que utilitzo molt més l’internet, fins i tot per mirar programes o qualsevol cosa que hagin emès per la televisió.

Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta la teva resposta.
No crec que siguin aquests mots els més adequats per tal de fer referència a com tracten l’informació els mitjans de comunicació. Tota persona quan parla, se li veu, amb més o menys intensitat, cap a on es decanta ideològicament. Així doncs, crec quasi impossible que un periodista, un editor o qualsevol membre que treballi en l’edició i difusió d’una notícia o informació concreta pugui fer-ho objectivament. És cert que hi ha persones amb una capacitat de redacció molt bona, però és que crec, que ni en aquests casos, algú pot ser capaç de desvincular-se’n totalment.

A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.
Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Crec que en aquesta qüestió s’ha d’anar en compte ja que l’àmbit de l’educació inclou a moltes persones que en sortiran repercutides i influïdes. Segons el meu punt de vista, incorporar els mitjans de comunicació pot tenir una influència positiva en el sentit que totes les i els alumnes gaudirien d’igualtat de condicions a l’hora de fer-ne ús, ja que a les escoles tothom té les mateixes possibilitats a l’hora d’accedir als recursos. Tot i això, crec que incorporar-los en els projectes educatius no és l’adequat, sinó que a partir del sistema tradicional, les noves tecnologies l’han de complementar. També s’ha de tenir en compte que, si s’introdueixen les noves tecnologies, la quantitat d’informació és immensa, però hauríem de fixar-nos en la qualitat d’aquesta. Dic això ja que, segons el meu punt de vista, s’ha de tenir en ment que tota la informació no és verídica, pot haver estat manipulada, i aquí tindríem l’apunt més negatiu a aquest progrés. Així doncs, considero que s’ha d’anar amb molt de tacte si les noves tecnologies formaran part de l’educació i com s’imparteix aquesta atès que l’alumne ha de saber quin tipus d’informació pot utilitzar i, per descomptat, ser crític amb el que rep.

Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot Internet (correu-e, xats, ...) i en missatges a mòbils. Valora per què serà?
Crec que hem arribat a aquesta situació perquè els joves tenim la capacitat d’adaptar-nos ràpidament a totes les novetats. A més, considero que l’excusa és la de sempre: no tinc temps per a res!. Així doncs, anem al gra en tot: escrivim missatges de text amb el mòbil perquè arriben al moment, els correus electrònics més del mateix... Em pregunto doncs, què passa amb els llibres? Segons el meu punt de vista és clar. El fet de sentar-te al sofà, amb un llibre en mà, és una activitat poc comuna entre els joves perquè ara per ara, es considera que no diverteix i no aporta res. Crec que la velocitat ens perjudica greument en el sentit que tot es fa de pressa i corrents, no ens aturem a pensar en el perquè de les coses, i potser aquesta és la finalitat. La persona se satura per si sola, es marca ella mateixa el ritme de vida acord amb la societat i les necessitats que aquesta ens diu que tenim.

Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
Considero que l’educador social, com a agent educatiu, ha de tenir coneixement per tal d’utilitzar les noves tecnologies en la seva tasca educativa. Crec que des de les facultats d’educació no s’ha de deixar de banda el gran impacte que tenen els nous mitjans de comunicació i permetre als educadors utilitzar-les de manera correcta i congruent. Podrien ser un recurs útil per tal d’arribar als usuaris, ja que d’una manera o altra, els educands possiblement formin part de la nova generació (NML) els quals han nascut en l’era de la informació. Per tal de resumir una mica aquest punt de vista, crec que he de dir que els educadors han de fer ús d’aquestes tecnologies quan ho creguin oportú, sempre encarat cap a una millora en la seva tasca.

Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).
Crec que l’educació tard o d’hora, s’anirà adaptant als canvis de la societat, entre els quals es troba la immersió completa dels mitjans de comunicació. Segons el meu punt de vista, els mitjans de comunicació arribaran a ser una eina que la majoria dels educadors utilitzaran en els seus projectes ja que els permetrà actuar de manera més còmode. Només pensar en una situació determinada m’esgarrifa, i és que els educands no hagin d’assistir a l’escola (per exemple) per tal d’ésser educats; que puguin fer-ho des de casa seva gràcies a internet. Crec que arribar a aquest punt seria garrafal ja que si no hi ha un contacte directe, una relació basada en la presència i en la comunicació de les dues parts; no sé on anirem a parar.