Els mitjans de comunicació - Marta Ruiz Jordà

1. Redacta un breu paràgraf que descrigui la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la Tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.

Els mitjans de comunicació son una eina molt important en la nostra societat d’avui en dia. Són el mitjà pel qual les persones ens informem de les notícies i esdeveniments que passen al nostre voltant, no tant sols al mateix país, sinó també a nivell mundial. Aquesta informació la podem rebre per diferents canals, com poden ser els mitjans escrits (els diaris, revistes, etc.), els visuals (com la televisió i els cartells publicitaris), i els orals (com podria ser la radio). Tot i això, s’ha de tenir en compte que no tota la informació rebuda és veritable, completa i cenyida a la realitat, ja que com s’està demostrant en els últims temps els mitjans de comunicació utilitzen tant sols la part que a ells els interessa per als seus fins polítics, ideòlegs i publicitaris. És per això que cada u de nosaltres hauríem de contrastar la informació que se’ns dóna, no sols amb els mitjans més populars i coneguts, sinó també amb aquells no tant coneguts, com poden ser diaris digitals (alguns titllats de revolucionaris), o d’àmbit local o comarcal, per exemple.
Pel què fa a la televisió en concret, puc dir que és important per a mi, ja que m’informo també per aquest mitjà de les notícies que passen arreu, però també l’utilitzo per a seguir algunes series que s’emeten, la majoria de caràcter educatiu dubtós, tot s’ha de dir. Avui en dia la televisió s’ha convertit en el mitjà de distracció i diversió més popular, deixant en un segon terme altres accions socials i lúdiques, com podien ser anar al bar a fer una partida amb els amics, sortir al carrer a jugar amb els veïns, relacionar-te amb els amics i altra gent, etc. Això fa que cada cop més la gent tendim a estar-nos a casa, aconseguint una vida cada cop més sedentària, i arribant a desenvolupar cada cop menys les relacions socials i personals.


2. Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta la teva resposta

No crec que els mitjans de comunicació puguin emprar els conceptes d’objectivitat, neutralitat, independència, i altres derivats per a definir el tipus de notícies que donen, ja que no són termes que puguin precisar la mostra d’informació que els mitjans donen als usuaris al meu parer.
Crec que no hi ha cap tipus de mitjà de comunicació que es pugui escapar de no estar darrere una ideologia política, encara que n’hi ha que ho denoten més i altres que no tant. Tampoc crec que el concepte neutralitat es pugui aplicar a les notícies que transmeten a la població, ja que la majoria de vegades es posicionen cap a un banda o cap a l’altra (per exemple, els diaris esportius estan clarament a favor d’un equip o d’un altre, i això es veu molt bé amb la derrota d’un partit important, i el tipus de titulars que surten l’endemà). Quan a la neutralitat de què fan gala alguns del mitjans, tampoc estant essent gaire meticulosos, ja que sempre es deixaran influir més o menys per consideracions externes, i s’acabarà inclinant cap alguna de les parts.


3. A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.

3.1. Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?

Aquest és un fet que es pot mirar per dues vessants diferents, ja que com quasi bé totes les coses, té la seva part negativa i la positiva. Per una banda, incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius suposaria un apropament a l’estil de vida amb què actualment les noves generacions estan creixent, ja que els estudiants són una generació plenament integrada amb el medi digital i comunicatiu. Això implicaria un interès dels estudiants cap a l’aprenentatge, fet que probablement acabaria repercutint en la qualitat i en el desenvolupament de l’educació i els receptors d’aquesta en general. A més, introduir els mitjans de comunicació als centres educatius pot acabar comportant una societat futura més igualitària, ja que les classes i diferències socials poden acabar minvant si tos els infants tenen a l’abast les mateixes eines i recursos. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte que relacionar els mitjans de comunicació amb els projectes educatius, per molt innovadors i progressistes que puguin ser pot acabar provocant que aquests últims es vegin desqualificats per la nova incorporació de informacions i diverses accions que poden ser perjudicials per als alumnes, assetjats i saturats per la quantitat i variació en la informació, no sempre verídica i contrastada.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte que la total integració de la tecnologia digital al món educatiu inclouria deixar de banda i anul•lar les formes tradicionals de formar a les generacions, cosa que no crec que sigui una solució. Per a un millor desenvolupament dels projectes educatius hi hauria d’haver una complementació de les noves tecnologies amb les tradicionals, com seria no substituir els llibres per ordinadors (per posar un exemple de l’últim tema de debat).


3.2. Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot Internet (correu-e, xats, ...) i en missatges a mbils. Valora perquè serà?

Crec que aquest fet és degut a una societat que cada cop té (o es creu que té) menys temps per a cada activitat. D’aquesta manera, s’aconsegueix que progressivament es vagin substituint les relacions personals i afectives directes i cara a cara per relacions comunicatives per mitjà de les noves tecnologies (com poden ser els xats, el msn, els correus, etc.). Així, es creen persones amb habilitats de comunicació cada cop més minses, i que es reclouen cada vegada més dins els seus espais personals (la seva habitació amb l’ordinador). A més, estem cada vegada més absorbits per la televisió i els seus programes sense cap tipus de base educativa, tibats pel què s’està convertint en la voràgine de tenir el millor del mercat i l’últim model que ha sortit a la venda de mitjans digitals. Llegir requereix un mínim d’esforç intel•lectual, que en mirar la televisió no hi és necessari, el què ha provocat que les persones deixem de costat la lectura com a mètode de relaxació, educador i de distracció, per a dedicar més temps a la televisió. Això provoca que no accedim a la cultura que els llibres porten associats.


3.3. Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.

Les facultats d’educació s’haurien de plantejar implantar les competències d’un educador crític, conscienciat amb els problemes socials, i amb experiència i recursos en els contextos de les tecnologies digitals. A més, s’hauria d’implantar un model d’educador que integrés la societat amb les noves generacions tecnològiques, així com aquestes cada cop es desenvolupen més, i afecten les vides quotidianes de la població. Per a poder fer això és necessari que el futur educador social conegui aquests mitjans de comunicació i en sàpiga fer un bon ús, per a poder després ensenyar als altres a treure’n profit. D’aquesta manera podria educar a les persones a ser crítics amb la informació rebuda i a no ser manipulats.



Marta Ruiz Jordà

mitjans de comunicació

Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot a internet (correu-e, xats...) i en missatges a mòbils. Valora perquè serà.

El cas comentat es deu a la falta d'interès en general que cada dia es fa més palès entre les persones. Desinterès pel que passa al nostre voltant; agafar un diari i llegir-lo, documentar-se sobre el que ens interessa o per trobar el rere fons de les notícies que hem pogut escoltar o llegir, entre d'altres. A part, les noves tecnologies hi tenen molt a dir. Internet i els mòbils s'han posat al capdavant com a noves formes de comunicació i, la utilització d'aquestes, ha suprimit les antigues formes de comunicació per unes altres més ràpides, eficaces, i amb noves formes d'escriptures, on ens trobem amb les abreviatures. Aquest últim aspecte es deu a la rapidesa a l'hora d'escriure els missatges i a la “mandra” que fa escriure correctament quan el receptor t' entén abreujant les paraules, a més, en moltes ocasions, es pot considerar una comunicació informal on no hi ha ningú que estigui pendent de les faltes d'ortografia o d'una bona expressió escrita. Error social, des del meu punt de vista, ja que llavors un s'acostuma a escriure malament i tal com es diuen les paraules i es perd la riquesa en el llenguatge, es fan moltes faltes d'ortografia, d'expressió, entre d'altres.

Fes de profeta i descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).

Si m'imagino la societat d'aquí uns anys, veig un futur on, els mitjans de comunicació s'acabaran de reafirmar com el quart poder. I, com a tal, tindran gran importància i poder en quan a molts aspectes de la societat, incloent-t'hi l' educació. De la manera que s'estan imposant les noves tecnologies en les nostres vides, l'educació té un llarg recorregut a fer per tal que aquestes innovacions no desplacin la importància de l'educació i la gran tasca que aquesta ha de desenvolupar. Per això, des de l'educació, s'han de donar les eines necessàries per fer un bon ús de les tecnologies, no abusar-ne i utilitzar-les segons les nostres conveniències sense deixar que ens manipulin. A més, una altra tasca de l'educació, és ensenyar a ser crítics als educands amb la fi de poder gestionar i classificar la gran quantitat d'informació que ens arriba a les mans. Amb això, no vull dir que l'educació no ha de tenir en compte les tecnologies, ans al contrari, aquesta institució s'ha d'adaptar a la societat i modelar-se segons aquesta. I com a tal, ha de tenir en compte les innovacions i les necessitats que sorgeixen arran d'aquestes, tot i que sempre han d'estar clars els límits i la influència que exerceixen sobre les persones l'educació i les tecnologies.

Davant de la magnitud de la influència de la Tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques, que ha de fer l’educador/a? Fora bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.

És evident que des de les facultats d'educació, s'han de treballar les noves formes de comunicació que s'estan forjant i la gran influència, que va en augment, de les noves tecnologies en el dia a dia de tots nosaltres. Per tant, per ser un bon educador s'han de tenir coneixements suficients de les tecnologies per poder reconduir el seu ús, aprofitar-les quan puguin ser d'utilitat per arribar més als educands i reforçar les explicacions que es puguin donar i tenir consciència i, per tant, fer veure, que la televisió no ho és tot. Ans al contrari, hi ha moltes coses que s'estan perdent per aquesta nova costum que s'està estenent de malgastar moltes hores meravelloses davant la televisió. Un exemple d'això ho trobem en que actualment, les activitats dinàmiques, en col·lectiu s'estan perdent davant de videojocs on el grup de participants és reduït. Front d'això, els educadors han de trobar les eines necessàries per maximitzar algunes dinàmiques i minimitzar-ne d'altres. Fer fer això, s'ha de conèixer allò que interessa en el participant i utilitzar-lo com a primera font de motivació per trobar-ne d'altres on la interactivitat sigui més fructífera i productiva.

Pilar Alabau Roura

Els mitjans de comunicació

En primer lloc, crec que aquestes dades són realment preocupants perquè em porten a reflexionar sobre el mal ús que n’acabem fent dels mitjans de comunicació. Podríem suposar que la poca tendència a llegir la premsa és per qüestions econòmiques, d’incomoditat…Ara bé, com podem veure l’índex de desenvolupament digital és molt baix i, per tant, els catalans i els espanyols tampoc tendim a llegir la premsa digitalment. Per contra, la televisió i el telèfon mòbil són molt usats. Aquí, ens hem de preguntar, se’n fan un bon ús? Aquestes 3,1 hores/habitants/dia davant el monitor serveixen per posar-nos al dia de què ha passat al món, mirar quelcom educatiu o que simplement ens aporti algun coneixement? Necessitaríem més dades per corroborar-ho però intuïtivament crec que destinem massa temps en trucades de poca importància i d’hores de televisió veient programes que no ens aporten cap coneixement.

Des del meu punt de vista, introduir els mitjans de comunicació als centres educatius és positiu, sempre que es faci d’una manera moderada. D’una banda, penso que si tothom té a l’abast aquestes eines i tothom les sap utilitzar i manejar pot ser molt enriquidor i pot acabar amb les diferències socials que avui dia existeixen. D’altra banda, crec que les noves tecnologies s’han de complementar amb les tradicionals, sense abolir aquestes. Amb refereixo, per exemple, a l’ús dels ordinadors a les escoles en comptes dels llibres. Segons el meu parer, l’educador ha de proporcionar als educands totes les eines que aquest té a l’abast, sense deixar-ne de banda les tradicionals o més antigues, ja que si fora així aquestes acabarien desapareguent.

Mariona Fàbregas

ELs mitjans de comunicació

Vivim el dia a dia envoltats de mitjans de comunicació: la ràdio, la televisió, Internet, el mòbil…tots aquests els usem quotidianament una gran part de la població. Així, aquests mitjans de comunicació són imprescindibles per viure connectats amb la resta del món i manejar, escollir, criticar…la informació ha esdevingut fonamental per a viure en la societat actual.

La televisió és un mitjà que ens permet conèixer què passa, quan i com aquí i a l’altra punta del món. Per tant, és una eina informativa, educativa, també d’entreteniment, etc. Fins aquí totes les connotacions semblen positives. L’aparició d’allò que en diem programes “basura” ha fet embrutar amb les seves absurditats allò més aprofitable i positiu que ens podria aportar la televisió. Són programes que no tenen cap finalitat educativa o informativa però que sí que capten l’atenció de molts de nosaltres. Per això, penso que hem de ser capaços de triar allò que més ens convé i ens enriqueix i no mirar aquests tipus de programes que, segons el meu parer, no ens aporten res.

És clar que els mitjans de comunicació no són ni objectius ni neutrals. Personalment, penso que no és així ni tampoc cal que ho sigui. Tot diari, revista, blog… té al seu darrere un pensament, ideologia, etc. que llavors reflexa en el tractament de la informació que publica. És legítim que tothom pugui expressar el que sent amb una declaració, entrevista, opinió, etc. Allò que no pot passar és que s’exagerin, canviïn i, en definitiva, es manipulin les notícies i qualsevol tipus d’informació, jugant així, amb els sentiments dels receptors. Per això, penso que tothom que rep informació des de qualsevol mitjà ha de comparar, ser crític i no quedar-se amb una sola notícia d’un mateix fet, per així, acostar-se més a una realitat objectiva i no manipulada.

Mariona Fàbregas

Els diaris digitals en català

El Grup de Periodistes Digitals (GPD) va néixer el febrer de 1996 com a col.lectiu informal amb la voluntat de crear un espai de reflexió sobre la repercussió que la revolució digital estava comportant a la professió periodística. Des d’aleshores fins el 2001 va organitzar nombrosos debats, conferències, taules rodones i altres activitats entre les que destaquen la participació al III Congrés de Periodistes Digitals Catalans (1996) i l’organització del 1r Congrés Internacional de la Publicació Electrònica (maig 1998) amb més de 400 assistents. Després d’un any d’inactivitat, el GPD es va reactivar i des de maig de 2002 es va constituir com una associació sense ànim de lucre inscrita en el registre d’Entitats de la Generalitat. Els objectius que s’ha marcat el GPD són:

• Debatre i reflexionar sobre el que implica ser periodista a la Societat del Coneixement
• Convertir-se en un punt de trobada de professionals que treballen amb Internet
• Proporcionar sinèrgies i intercanvis entre periodistes digitals catalans i de la resta del món
• Facilitar l’accés dels joves periodistes al món laboral a través d’una borsa de treball i del contacte amb empreses de comunicació digital del nostre país
• Trobar un marc legal pel sector del periodisme digital d’acord amb les noves lleis que estan apareixent a Internet i en combinació amb l’actual legislació del periodisme tradicional
• Satisfer les necessitats i interessos dels socis i membres que moguin el GPD

A continuació, un recull de diferents diaris digitals a Catalunya. Destacarem els de més rellevància com seria el cas de Eldebat i Vilaweb. Podrem observar també la gran varietat que hi ha vers els diaris a la web i la seva difusió, ideologia, llengüa i temàtica.

EL DEBAT

El diari on-line Eldebat.cat és editat per Red Digital XXI S.L. que neix al setembre de 2005. Principalment tracta l’economia, la cultura i l’oci principalment de Catalunya.
Dins aquest diari també trobem dos petits diaris digitals específics: http://www.culturaioci.com/ i http://www.economiadigital.cat/

http://www.eldebat.cat/

VILAWEB

VilaWeb és un diari electrònic independent creat l'any 1995. És el primer i principal diari electrònic en català tant en nombre de lectors com en reconeixement públic.És editat per l'empresa Partal, Maresma & Associats i es reconeix com a producte en la tradició del periodisme de qualitat dels grans mitjans editats en paper així com en la cultura d'innovació d’Internet.
Tot això des de la independència empresarial i política i el compromís amb les regles i tradicions del periodisme, amb els seus lectors i amb una visió de la realitat arrelada al propi país i compromesa amb la cultura catalana al temps que oberta al món global i atenta a la seva realitat.

VilaWeb s'estructura en quatre àrees principals:

• VilaWeb.cat. El diari electrònic, amb totes les seccions d'informació i participació, actualitzades de forma permanent 24 hores al dia.
• VilaWeb.tv. La televisió IP de VilaWeb, accessible tant a través de la web com de dispositius mòbils o televisió.
• MésVilaWeb.Àrea de serveis per a subscriptors, que inclou la possibilitat de crear un bloc dins VilaWeb i altres serveis exclussius.
• Nosaltres.cat Directori amb més de 40.000 webs de tots els Països Catalans classificades per seccions i Àrea de petits anuncis classificats oberta als lectors de VilaWeb. Per a saber com usar millor el cercador podeu visitar les regles de funcionament.

NACIÓ DIGITAL

Diari en català d'Internet i noves tecnologies.

http://www.naciodigital.cat/

CAFÈ BABEL

Cafè Babel és, tal i com ells es defineixen, el primer webzine europeu d'actualitat que obre els espais públics, barreja les societats i entrellaça les llengües. Es tracta d'una publicació digital amb articles escrits en sis llengües diferents. Un projecte innovador que ja té un equip de redacció en català.

http://www.cafebabel.com/ca/

RACÓ CATALÀ

El Racó Català és un col·lectiu sense ànim de lucre, que ofereix un punt d’informació dels Països Catalans a la xarxa, un fòrum d’opinió per a temes socials, polítics o d’actualitat.

http://www.racocatala.cat/

TRIBUNA CATALANA

Portal digital de notícies centrat en la difusió i l'anàlisi del catalanisme i de les notícies polítiques i socials de Catalunya.

http://www.tribuna.cat/

COMUNICACIÓ 21

Portal en català del sector de les comunicacions, amb notícies sobre el sector, articles, etc. Editat per Premsa Local de Catalunya.

http://www.comunicacio21.com/

CAPGROS.COM

El diari digital de Mataró i de la comarca del Maresme.

http://www.capgros.com/

Entre d'altres més d'àmbit comarcal com:

OSONA.COM (http://www.osona.com/)
RIPOLLES.INFO (http://www.naciodigital.cat/elripolles/)
DIARI MARESME (http://diarimaresme.com/)
LLOBREGAT MEDIA (http://www.llobregatmedia.com/)

Lidia Carreras

Vanessa Molina

Eva Palou

Erola Zorita

Els diaris digitals en català

El Grup de Periodistes Digitals (GPD) va néixer el febrer de 1996 com a col.lectiu informal amb la voluntat de crear un espai de reflexió sobre la repercussió que la revolució digital estava comportant a la professió periodística. Des d’aleshores fins el 2001 va organitzar nombrosos debats, conferències, taules rodones i altres activitats entre les que destaquen la participació al III Congrés de Periodistes Digitals Catalans (1996) i l’organització del 1r Congrés Internacional de la Publicació Electrònica (maig 1998) amb més de 400 assistents. Després d’un any d’inactivitat, el GPD es va reactivar i des de maig de 2002 es va constituir com una associació sense ànim de lucre inscrita en el registre d’Entitats de la Generalitat. Els objectius que s’ha marcat el GPD són:

• Debatre i reflexionar sobre el que implica ser periodista a la Societat del Coneixement

• Convertir-se en un punt de trobada de professionals que treballen amb Internet

• Proporcionar sinèrgies i intercanvis entre periodistes digitals catalans i de la resta del món

• Facilitar l’accés dels joves periodistes al món laboral a través d’una borsa de treball i del contacte amb empreses de comunicació digital del nostre país

• Trobar un marc legal pel sector del periodisme digital d’acord amb les noves lleis que estan apareixent a Internet i en combinació amb l’actual legislació del periodisme tradicional

• Satisfer les necessitats i interessos dels socis i membres que moguin el GPD

Pel que fa a exemples de premsa digital en català podem esmentar els següents diaris a la web:

El debat

El diari on-line Eldebat.cat és editat per Red Digital XXI S.L. Principalment tracta l’economia, la cultura i l’oci principalment de Catalunya.
Dins aquest diari també trobem dos petits diaris digitals específics: http://www.culturaioci.com/ i http://www.economiadigital.cat/.

Vilaweb

EL PERIÓDICO I EL GRUPO ZETA

L’any 1976 Antonio Asensio Pizarro, amb 29 anys, va fundar la revista Interviú, la qual va donar origen al Grupo Zeta. Aquesta va néixer en el context de la transició espanyola amb la intenció de crear una revista d’investigació que fos un referent al territori, però va ser més que això, puix que va ser la primera publicació espanyola en exhibir dones en topless, iniciativa motivada per la llibertat d’expressió recent instaurada. Actualment el director d’Interviú és Alberto Pozas.

Asensio va voler un diari plural, progresista, laico, no dogmático, respetuoso con la decisiones de las mayorías y defensor de los derechos humanos, segons consta a l’Estatut de Redacció del Grupo Zeta (1993).

El 1978 es crea el Periódico de Catalunya, del qual n’és director el barceloní Antonio Franco. Actualment, el director és Rafael Nadal.

L’any 1992 Asensio es va fer càrrec de la direcció d’Antena 3 TV, anteriorment liderada per el comte de Godó, convertint aquest canal en el primer que va superar l’audiència de TVE (segons l’empresa Sofres).

Va voler incorporar el futbol, ja que considerava que era molt important per a una televisió privada. Aquest fet el va portar a tenir un enfrontament amb el Grupo Prisa, liderat per Joan Vilallonga (aleshores president de Telefónica). Aquest, estretament lligat al Govern d’Aznar, volia apropar-se al Grupo Zeta per aconseguir un lligam polític, però Asensio va renunciar per a no perdre la seva independència. Posteriorment, però, va arribar a un acord am Jesús de Polanco (Sogecable) pactant que els drets televisius del futbol quedessin entre ambdós.

Al 1997, però, després de patir amenaces per part del poder, cedeix i accepta una oferta de compra de Joan Vilallonga, centrant-se així en la premsa escrita.

Actualment, el Consell d’Administració del Grupo Zeta ha designat Antonio Asensio Mosbah, de 28 anys, president del grup. Fill del fundador Antonio Asensio Pizarro, mort l’abril del 2001, i fins ara vicepresident executiu i accionista majoritari d’aquest consorci de comunicació.
El Grupo Zeta compta amb deu diaris regionals (el Periódico d’Ontinyent, el Periódico de Catalunya, Mediterráneo, Ciudad de Alcoy, Sport, etc.) i amb més de 15 revistes de venta en quioscos, com Interviú, Tiempo, Woman o Cuore. Compta també amb una unitat de revistes corporatives, des de 1981, amb clients com Iberia, Ono, El Corte Inglés o Race (Real automobil club de España); amb cinc plantes d’impresió, una comercialitzadora de publicitat, emissores de radio i l’editorial de llibres Ediciones B.


Alba Bartomeus Sala
Jordi Blanquera Clusells
Bàrbara Solanes Reches
Gemma Tubert Navarro

Els mitjans de comunicació

Molts mitjans de comunicació parlen d'objectivitat, d'independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial.
T'ho creus?

No. No es cap novetat saber i dir que quasi tots els canals informatius estan condicionats per l'empresa o grup que els dirigeix o subvenciona, segons les seves ideologies i les seves creences. És més, si per una cosa pequen els mitjans de comunicació és per no ser ni objectius ni independents ni neutres. La majoria dels recursos informatius no tracten amb imparcialitat les notícies que transmeten, sinó que cada qual transmet al notícia segons les seves polítiques interiors. Així, una de les úniques coses que tenen en comú els mitjans de comunicació es la manipulació dels autèntics fets ocorreguts vers el que finalment s'explica i el que la gent percep. I a molta informació que es perd pel camí i que no s'explica ja que no interessa que el poble conegui i en tingui informació. Per aquest fet acabat d'esmentar hem d'escoltar, llegir o mirar sempre de manera crítica intentant treure l'entrellat de les notícies que percebem i contrarestant-les amb altres recursos informatius per ampliar la informació i verificar el contingut d'aquesta. Si es fa així, podem evitar que els mitjans de comunicació sigui considerat com un quart poder i que ens controlin com a tal.


Comenta aquestes dades amb ulls crítics d'educador.

Les dades exposades són bastant esgarrifants però, malauradament, reals. Com reflecteixen aquestes, els mitjans de comunicació han pres gran importància i han arribat a modificat el nostre dia a dia. A més, podem observar que a l'estat espanyol en general tendim a mantenir-nos bastant al marge de la premsa, ni el fet de passar aquesta al format digital, que en teoria és més còmoda, econòmica i instantània, a servit per potenciar més la premsa i arribar a més part de la població. D'altra banda, tot i que l'índex d'hores que ens passem mirant la televisió és molt gran, no vol dir que aquestes s'inverteixen a mirar els telenotícies, o programes de real interès, sinó que gran part d'aquesta mitjana d'hores, van destinades a realities o sèries que són els programes que tenen més audiència. Respecte els telèfons mòbils, és necessari remarcar que en els últims anys, els usuaris d'aquest mitjà són cada cop més joves. Aquest fet es bastant preocupant i propi per analitzar ja que des del meu punt de vista, repercuteix negativament en els dia a dia dels menors, sobretot si se'n fa un mal ús, com sol passar.


Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?

La meva postura respecte la inclusió dels mitjans de comunicació als projectes educatius és negativa i una mica oposada al que s'està duent a terme actualment. Des d'una perspectiva personal, crec que amb la incorporació de la gran massa de mitjans en els centres educatius la única cosa que s'està potenciant és la competència del qui té i el qui no té. Tot i així, reconec que a vegades va bé disposar d'algun recurs tecnològic per exposar o acabar de clarificar el temari que s'està donant a classe. Així, opino que tenir a l'abast alguns mitjans és útil, ja que d'aquesta manera tots els alumnes en poden fer ús i els podem utilitzar segons la nostra conveniència, fent-ne un bon ús. Com ja he esmentat anteriorment, el que no trobo bé és que els mitjans de comunicació ens controlin a nosaltres i no a la inversa. A més, posant per exemple el cas que es volen abolir els libres de text per establir ordinadors al seu lloc, està clar que, si bé els alumnes tindran coneixement de l'ús d'aquesta tecnologia, es perdrà l'habit d'escriure a mà, de cercar informació impresa i es potenciarà la influència que tenen els ordinadors i sobretot Internet dins la societat, a part de remarcar les diferències ja existents.
Per finalitzar, diria que la introducció dels mitjans en als projectes educatius pervertiria els alumnes encara més del que ja ho estan actualment. Des del meu punt de vista, no hem d'introduir més tecnologies sinó conèixer les que ja tenim i fer-ne una aplicació correcte, manejant-les al nostre gust i segons els nostres interessos.


Pilar Alabau Roura

Redacta un breu paràgraf de la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la Tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.

És evident que els mitjans de comunicació estan tinguen molt de ressò en la nostra vida quotidiana . Tant és així que, en els últims anys, l'abandonament de les formes tradicionals de comunicació per adaptar-se a les constants innovacions que estem vivint, ha canviat el dia a dia de moltes persones. Avui en dia, per exemple, està perdent importància la premsa escrita front la premsa digital la qual caracteritzen com a més còmoda, econòmica i instantània. Si bé això és cert, des del meu punt de vista, no hem d'oblidar els costums tradicionals per la substitució total dels recursos digitals . Sigui com sigui, no s'ha de deixar d'estar informat del que passa el nostra voltant, ja sigui amb premsa, tan escrita com digital, per la ràdio o per la televisió. Això si, sempre llegint, escoltant o mirant críticament, agafant allò que creiem que s'acosta més a la veritat i contrarestant-ho amb altres canals informatius per tal de verificar-ho. Hem de tenir sempre present que el que veiem, escoltem o llegim no conté la veritat absoluta, sinó que està modificat segons el que més interessa que sapiguem o creiem. Referint-me més concretament a la televisió, crec que és un dels mitjans de comunicació, juntament amb Internet i el telèfon, que ressalta més dins aquesta gran massa. Per tant, és un dels mitjans més usats i amb més influència sobre els usuaris.

Com a conclusió final, vull dir que tot i estar d'acord amb l'aprenentatge i ús dels nous mitjans de comunicació, no s'han de sobreposar en els models tradicionals ni fer girar la nostre vida al seu voltant. Ans al contrari, som nosaltres qui hem d'usar aquests mitjans segons les nostres conveniències.

Pilar Alabau Roura

Grup Godó

El Grup Godó és el primer holding català de comunicació que fou fundat l'any 1998. Està format per diverses empreses que abasteixen sectors com la premsa, la televisió o la radio, que tenen influència i ressò en la societat catalana i la espanyola. Els mitjans del Grup Godó són líders a Catalunya segons el Estudio General de Medios (EGM) de l'any 2009.

j

j

L'origen del Grup Godó es remunta a l'any 1881 amb la creació del Diari La Vanguardia. Ens uns inicis, aquest diari fundat pel Comte de Godó, era l'òrgan d'expressió d'una fracció del Partit Liberal de Barcelona que aspirava a obtenir l'alcaldia de la ciutat. A partir de l'any 1887 es va constituir com a diari independent, sense una influència clara de cap partit polític. Es va convertir en un diari de referència a Catalunya que apostava per la modernitat, així es demostra amb col·laboracions d'artistes com Casas o Picasso, o, d'intel·lectuals com Unamuno que van fer que la publicació connectés amb la ciutadania catalana. Durant la guerra civil espanyola, a servir de mitjà de comunicació de la Generalitat, i, més tard, de la República. Amb el franquisme, es va tallar d'arrel el pensament editorial del grup imposant un director feixista que amb el seu anti-catalanisme va portar al diari als seus pitjors moments. Actualment és considerat un diari d'ideologia conservadora molt lligat a Convergència i Unió (CiU).

j
j

Per veure la influència que pot tenir un grup editorial d'aquestes característiques en la nostra societat aprofundirem en els diferents mitjans que controla.

j
j

•Premsa: El principal diari, i el que té més tirada, és La Vanguardia, també edita el Mundo Deportivo. Tots dos diaris superen les ventes de les seves competències directes que són El Periodico i l'Sport. Fins fa uns mesos controlaven el diari Avui i el gratuït Qué.

j
j

•Premsa digital: Aquest tipus de premsa sorgit de l'aplicació de les noves tecnologies a la vida diària, té la mateixa importància que la premsa escrita tradicional i cada cop és més consultada. En aquest grup hi trobaríem la versió digital de la Vanguardia (www.lavanguardia.es ) i del diari el Mundo Deportivo (www.mundodeportivo.es) A més a més ofereix altres pàgines web de gran acceptació com www.servijob.com , www.webline.es i www.clasificados.es .

j
j

•Revistes: A més a més els suplements que ofereixen amb el diari, el Grup Godó ofereix un gran ventall de revistes de tota mena que tenen una bona rebuda entre els lectors. Entre elles destaquen Magazine, Interiores, Mujer vital, Historia y Vida, Playboy, La revista dels súpers, etc.

j
j

•Televisió: En aquest cas són propietaris de 8tv, de CanalMetro (emeten en les pantalles que hi han al metro de la ciutat de Barcelona), i de GDA Pro: una productora audiovisual.

j
j

•Radio: emissores com RAC1, RAC105 FM i Unión Radio pertanyen al holding català.

j
j

•Altres: Aquesta corporació és propietària, també, de l'agència de publicitat Publipress Media, i de serveis de distribució com SummaServicios, MarinaPress Distribuiciones, i Distribución y Reparto.

j
j

Per tant podem comprovar la forta influència que pot tenir un grup empresarial des dels diferents mitjans de comunicació que controla. Per aquest motiu és important conèixer bé qui ens la ofereix, per tal de intuir la transparència de la informació i el punt de vista ideològic que hi pot haver darrere.

j
jj
j

Aina Sala i Eva Moreno

mitjans de comunicació Paula Carreras Belmonte

PAULA CARRERAS

Activitats

Redacta un breu paràgraf de la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la Tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.

Des del meu punt de vista, els mitjans de comunicació són molt importants i estan molt presents en el nostre dia a dia. De tots els mitjans de comunicació la televisió és el més rellevant i més utilitzat en tot el món. Aquest, forma part del nostre dia a dia, apareix en les nostres conversacions i inclús aquest aparell reuneix les famílies al seu voltant. Per tant, és un mitjà que causa un gran impacte a les persones, però no sempre de manera positiva ja que ens deixem influenciar per aquest.
En aquest mitjà podem trobar-nos amb programes de gran qualitat que ens informen i ens eduquen o amb programes que manquen de qualitat, els quals ens introdueixen al consumisme, transmeten valors poc morals etcètera. Però per culpa d’aquests trobo injust qualificar la televisió de negativa. Com tot té aspectes negatius i positius, el que hem de fer doncs, és no deixar-nos influenciar per aquest, conèixer els perills i els riscos d’aquests mitjà i fer-ne un bon ús per tal d’utilitzar-la com a eina educativa, informativa i per entretenir-nos.


Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’interdependència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línea editorial. T’ho creus?

No, és molt difícil ser objectius i imparcials, sempre al explicar alguna cosa, ja sigui un esdeveniment, una noticia, el que sigui, sempre se li acaba donant un toc subjectiu, afegint així la teva opinió i deixant entreveure, el teu pensament o la teva ideologia.
Això mateix succeeix amb els mitjans de comunicació, de tal manera que fins i tot podem escollir l’informador. Si sóc més de dretes a la televisió posaré el canal “Inter economia” o em compraré el diari “el mundo” i si sóc més d’esquerres miraré “La sexta” o em compraré “El Público”.
Aquesta manca de neutralitat ,doncs, es veu reflectida quan succeeix algun esdeveniment ja sigui polític, social etcètera. important ja que cada informador ens transmetrà aquesta informació a partir de la seva visió deixant-nos entreveure d’aquesta manera, quina és la seva posició tant política com ideològica. Per tant, d’una mateixa informació sorgeixen diferents interpretacions . I d’aquesta manera, es produeix doncs, una manipulació de la informació. Per tant, que clar doncs que aquesta imparcialitat és impossible.


Comenta aquestes dades amb ulls crítics d’educador/a:
Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?

Segons l’ús que en fem dels mitjans de comunicació, actuen positivament o negativament. Com a positius podem dir que ens ajuden a estar actualitzat dels esdeveniments que tenen lloc arreu del món, i també, que ens eduquen. I com a aspectes negatius podríem esmentar, el fet que segons quins determinats programes transmeten uns valors negatius, fomenten la violència, el consumisme, el individualisme, la competitivitat etcètera i sobretot que hi ha una manipulació per part d’aquests. Veient aquests aspectes negatius, ens arrisquem a pervertir l’educació si aquests mitjans s’acabessin incorporant a l’educació. Tot i això, penso que els mitjans de comunicació la poden reforçar si d’aquests en féssim un bon ús, per això hauríem de ser conscients dels perills que comporta un mal ús i hauríem d’adquirir les eines necessàries per a ser crítics per tal de no ser manipulats. Ja que d’aquesta manera es podria millorar i enriquir aprenentatge de l’educand.
Però ens agradi o no, aquests mitjans estan agafant tanta força que aquests penso que finalment s’acabaran incorporant a l’educació.

Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot a internet (correu-e, xats...) i en missatges a mòbils. Valora perquè serà.

Un dels problemes als quals s’enfronta la societat actual és que hi ha molt poc interès per la lectura. Crec que això és a causa de l’aparició de la televisió ja que aquesta consumeix gran part del temps de les persones, que desprès ens impedeix dur a terme altres activitats més enriquidores com pot ser llegir o dur a terme activitats d’oci. Aquest aparell ha arribat a convertir-se en un membre més de família una possible causa d’això és que al no saber que fer amb al nostre temps lliure fa que el perdem davant d’aquest aparell.
També, penso que no és llegeix perquè no és fomenta, a l’escola per exemple llegir és una obligació i desprès t’examinen del llibre i això fa que els educands perdin el interès per aquesta perquè ho veuen com una obligació. Sinó fos així penso que hi haurien més lectors.
Un altre aparell molt significant en les vides de la població espanyola, és el mòbil. Aquesta utilització massiva del mòbil penso que és degut a la manca de temps que disposa la gent per interactuar entre ells i per això desprès han de comunicar-se pel mòbil.
I aquest excés de televisió i d’utilització del mòbil provoca que el llenguatge de la població sigui cada vegada més pobre, cosa que demostra que no és llegeix i que perdem cada vegada més el nostre temps fenc activitats gent productives.


Fes de profeta i descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).

El paper que juga actualment els mitjans de comunicació és tant important, que no m’imagino que aquests puguin esdevenir encara més importants del que ja són. Tot i així aquests patiran canvis, com la desaparició dels mitjans de comunicació escrits, diaris i revistes, els quals ens impedeixen saber que passa minut a minut. I seran substituïts per nous mitjans de comunicació amb els quals podrem estar informats cada segon del que succeeix en el món.
Pel que fa a l’educació, aquesta continuarà jugant el mateix paper que avui en dia, aquesta és necessària per a poder formar a les persones tant, intel•lectualment i moralment. El que sí que passarà, és que aquesta s’haurà d’actualitzar. I per tant en un futur i no molt llunyà, acabarà incorporant els mitjans de comunicació en aquest aprenentatge de l’educand. Ja que aquesta eina facilita el seu aprenentatge. També a causa d’això , cada cop els alumnes seran més autosuficients i la presencia a escola no serà necessària, podrà ser substituïda ,per exemple, per Internet.

Davant de la magnitud de la influència de la Tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques, que ha de fer l’educador/a? Fora bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
L’educador, no pot impedir que aquests mitjans de comunicació exercitin aquesta influència sobre la ciutadania ja que això ho han de solucionar els mateixos mitjans de comunicació. Però com que això no és possible que passi, perquè en aquests mitjans ja els interessa exercir aquesta influència sobre nosaltres, el que podem fer com a futurs educadors és advertir dels problemes d’aquests mitjans i ajudar a que se’n faci un bon ús d’aquests. També ha de proporcionar als educands les eines suficients per a poder ser crítics i d’aquesta manera no deixar-se ser influenciats.
Les facultats, assumeixen un paper important ja que són aquestes les que ens formaran com a educadors i per tant aquestes ens han d’ajudar a assolir les eines i les competències necessàries per tal de fer front a diferents situacions. Per tant, ens hauria de mostrar i ensenyar que hem de fer com a futurs educadors per tal d’abordar aquesta influència que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la ciutadania.

Els mitjans de comunicació: Paula Carreras

EL PUNT

El Diari el Punt va ser fundat el 24 de febrer de 1979. Essent un diari espanyol, té la seva seu central a Girona i es publica amb llengua catalana, a més, és considerat un diari catalanista d'esquerres favorable al tripartit. L'editoria que dirigeix aquest canal informatiu és Hermer Comunicaciones S.A. Actualment, el director del diari és Emili Gispert i Negrell i Joan Bosch i Roura n'és el president a part de ser el major accionista. El diari mencionat és un dels que més subvencions rep per part de la Generalitat com conseqüència de ser un dels mitjans de comunicació més importants a Catalunya. Aquestes ajudes econòmiques també van destinades a la creació del seu diari digital que encara no existeix. Avui en dia, el Punt col·loca part de la seva edició en paper en el portal de Vilaweb que com ja hem dit, està molt subvencionat per la Generalitat.

Recentment, el diari el Punt va comprar l'Avui el qual, fins fa poc, estava en mans del Planeta i el grup Godó que controlaven un 40% cada un, i de l'Institut Català de Finances (ICF), organisme dependent de la Generalitat que posseïa el 20% restant. Aquesta operació pot ser molt beneficiosa econòmicament pel grup de Girona. Per la seva part, l'editoria Hermer Comunicaciones ha nombrat com a nou director de L'Avui a Xavier Xirgo, director adjunt del punt a les comarques de Girona.

Per últim, cal dir que el diari el Punt compte amb dos suplements, un que és “El 9” que és premsa esportiva i s’emet diàriament i l'altre és la Presència, que s’emet només els diumenges i és una ampliació de les notícies que redacten en el diari en sí. Hermes Comunicacions també edita els setmanaris El Pati (Alt Camp/Conca de Barberà), El Punt del País Valencià, El Punt, edició Perpinyà, la publicació mensual Revista de Badalona, i El Punt de Venda, el suplement setmanal gratuït de serveis i anuncis classificats que, amb deu edicions, té una difusió de 280.000 exemplars. Així mateix, participa amb altres companyies en l’edició d’El 9 Punt (diari del Vallès Occidental),i com ja hem dit també publica la revista Presència i el diari El 9 Esportiu de Catalunya.

Mariona Fabregas
M.del Rocio Prieto
Pilar Alabau

EL PUNT

El Diari el Punt va ser fundat el 24 de febrer de 1979. Essent un diari espanyol, té la seva seu central a Girona i es publica amb llengua catalana, a més, és considerat un diari catalanista d'esquerres favorable al tripartit. L'editoria que dirigeix aquest canal informatiu és Hermer Comunicaciones S.A. Actualment, el director del diari és Emili Gispert i Negrell i Joan Bosch i Roura n'és el president a part de ser el major accionista. El diari mencionat és un dels que més subvencions rep per part de la Generalitat com conseqüència de ser un dels mitjans de comunicació més importants a Catalunya. Aquestes ajudes econòmiques també van destinades a la creació del seu diari digital que encara no existeix. Avui en dia, el Punt col·loca part de la seva edició en paper en el portal de Vilaweb que com ja hem dit, està molt subvencionat per la Generalitat.

Recentment, el diari el Punt va comprar l'Avui el qual, fins fa poc, estava en mans del Planeta i el grup Godó que controlaven un 40% cada un, i de l'Institut Català de Finances (ICF), organisme dependent de la Generalitat que posseïa el 20% restant. Aquesta operació pot ser molt beneficiosa econòmicament pel grup de Girona. Per la seva part, l'editoria Hermer Comunicaciones ha nombrat com a nou director de L'Avui a Xavier Xirgo, director adjunt del punt a les comarques de Girona.

Per últim, cal dir que el diari el Punt compte amb dos suplements, un que és “El 9” que és premsa esportiva i s’emet diàriament i l'altre és la Presència, que s’emet només els diumenges i és una ampliació de les notícies que redacten en el diari en sí. Hermes Comunicacions també edita els setmanaris El Pati (Alt Camp/Conca de Barberà), El Punt del País Valencià, El Punt, edició Perpinyà, la publicació mensual Revista de Badalona, i El Punt de Venda, el suplement setmanal gratuït de serveis i anuncis classificats que, amb deu edicions, té una difusió de 280.000 exemplars. Així mateix, participa amb altres companyies en l’edició d’El 9 Punt (diari del Vallès Occidental),i com ja hem dit també publica la revista Presència i el diari El 9 Esportiu de Catalunya.

Mariona

LA SEXTA

Els mitjans de comunicació - Laura Vilarrubias Albertí

0- Comenta la teva visió en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la televisió en particular en el teu dia.

No ens enganyem. Els mitjans de comunicació són importants. Què faríem sense ells? No ens n’assabentaríem de res. És cert que els mitjans de comunicació corrompen, a vegades, la informació que ofereixen degut als interessos d’una èlit. Però també cal dir que cada mitjà de comunicació té els seus principis, els seus valors, la seva ideologia, etc. I per tant, cada un explica els fets des del seu punt de vista. Si no tinguessin personalitat pròpia, amb què es basarien per explicar els successos de la societat? Crec doncs que aquests són importants, però el que també és important, és saber escoltar i destriar la informació rebuda, ja que no tota és correcta.
La televisió és una invenció molt important dins la societat. Gràcies a aquesta, hem pogut rebre, sentir i veure el que realment passava al món. Gràcies a ella, la gent ha tingut un nou entreteniment. Tot i així, estem en una societat canviant i avui en dia la televisió s’està quedant endarrere ja que amb l’aparició de l’internet, ha quedat molt eclipsada. L’internet ha substituït la televisió. Molta gent utilitza aquesta eina per informar-se de fets, per comunicar-se, per entretenir-se, etc. en detriment de la televisió. Està succeint el mateix que va passar amb l’aparició de la televisió, la qual va mig eliminar la ràdio.
Com a futura educadora, crec que els mitjans de comunicació són molt importants i s’ha d’estar ben a l’aguait del que passa als nostres voltants, però tota persona ha d’aprendre a ser crític i a saber distingir el que és realment cert o el que no ho és.


1- Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o a la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta-ho.

No. Encara que un ho intenti, és impossible ser objectiu. Cada editorial o cada diari té els seus principis, els seus valors, la seva ideologia i, per poc que es vulgui, aquesta es reflecteix dins la notícia, en la manera de presentar-la o explicar-la.
Quan un diari diu que és neutre o que és objectiu, s’equivoca. Avui en dia, tot és manipulació. Positiva o negativa, però és manipulació.
Em seria més fàcil posar un exemple sobre la neutralitat, l’objectivitat, la manipulació, etc. d’un estil educatiu no formal, l’escoltisme. Com ja he dit, cada corrent educatiu, cada diari, cada programa de televisió, etc. té uns principis. L’escoltisme doncs, fomenta la igualtat, la solidaritat, el companyerisme, la utilitat als altres, la cooperació, l’autoeducació, entre d’altres. Des del punt que tu ets cap del cau i transmets aquests valors als nens i nenes, estàs manipulant, estàs influint en la seva manera de formar-se, de ser autònom, de crear-se, ell mateix, el seu propi esperit crític. I per a tu, aquests valors i principis potser seran més que correctes i per tant, n’anomenaràs manipulació positiva, però una altra persona els considerarà dolents i li’n dirà manipulació negativa.
El mateix passa amb els mitjans de comunicació: des del punt que fas pública una notícia, implícitament s’hi amaguen uns valors i uns principis que d’una manera o altra es reflecteixen dins d’aquesta.
Si una persona, una entitat, una associació o una empresa no es guiés per uns principis, com podria posar-se a escriure i a treballar? No sabria per on començar.


2- A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.

2.1- Comenta aquestes dades amb ulls crítics d’educador.
El que jo em pregunto i hi intento donar resposta és: per què passa això? Per què llegim poca premsa? Jo crec que és perquè avui en dia s’han trobat altres mitjans per accedir a la informació, com per exemple, la televisió o els mitjans digitals. També crec que aquest fet és degut a que, arran de la revolució tecnològica i digital, han sorgit moltes activitats de lleure i d’oci digital, com per exemple els xats, el “facebook”, el “twitter”, els jocs d’ordinador, etc. i han provocat un distanciament dels mitjans de comunicació escrits en format paper a la vegada que han sorgit nous interessos, sobretot socials i de divertiment. Aquests interessos, fan que la gent necessiti comunicar-se, socialitzar-se i és per aquest motiu que crec que gairebé tots els catalans i espanyols tenim un telèfon mòbil. El que m’ha sorprès i no hi estic del tot d’acord, és el fet que tinguem un baix desenvolupament digital i que es miri molt la televisió. Potser en comparació als altres països sí, però opino que el del nostre país és ja bastant alt. Amb la revolució 2.0, que avui en dia caracteritza la nostra societat del coneixement, el que ha succeït és un augment de l’ús dels mitjans digitals, ja sigui mòbil, ordinador, internet... i si no és així, com és que els joves d’avui en dia no treuen l’ull d’internet, ja sigui per fer treballs, per comunicar-se, per socialitzar-se, etc. ? Una conseqüència d’aquest fet és que si s’utilitzen més els mitjans digitals, la televisió es mira menys.

2.2- Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Jo crec que és del tot necessari ja que com ja he dit abans, i cada vegada més, avui en dia, un nen neix pràcticament amb un ordinador a les mans, i el fa servir sobretot per baixar-se fitxers, xatejar, jugar... en detriment d’informar-se dels esdeveniments del món, ja sigui a través del diari digital, de la premsa escrita o de la televisió, i per tant d’utilitzar els mitjans de comunicació.
Per aquest motiu, crec que des de l’escola o l’institut s’ha de potenciar la lectura de la premsa, escrita o digital, i fer un anàlisis sobre el què ha passat, responent al qui, què, com, perquè, quan, i on.
Els reforçaria o els pervertiria? Com ja he dit abans, tot és manipulació, però aquesta pot ser bona o dolenta. El que cal fer és un anàlisi molt curós de la notícia d’acord amb els principis de la institució educativa, que se suposa que s’han d’avenir amb els principis del nen o els de la seva família. Si és així, jo crec que els reforçaria i a més a més, formaria als nens coma persones crítiques, úniques i autònomes.
D’altra manera, si es tractés una notícia amb uns principis diferents als quals et pertanyen a tu o a aquella comunitat d’aprenentatge, jo crec que els pervertiria.

2.3- Es llegeix poquíssim, es mira molt la televisió, es parla molt pel mòbil, s’escriu breu i en argot a internet i en missatges de mòbils. Per què serà?
Com ja he dit abans, es llegeix poc degut a la nova revolució digital que ha aparegut dins la nostra societat i que ha fet canviar els interessos dels habitants. Llegir és una activitat poc fomentada. El que es busca ara és la comunicació, la diversió, la socialització digital. És per aquest motiu que s’utilitza molt l’internet i el telèfon mòbil. I sí, és cert que aquests han creat un nou llenguatge, potser degut a la voluntat d’estalvi de diners, en el cas del mòbil, i de temps, pel que fa a ambdós elements.
Mirar molt la televisió? Potser 5 anys enrere sí que es mirava molt, però actualment ha augmentat la freqüència d’ús d’aparells tecnològics en detriment de la televisió.

2.4- Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (tradicionals i imaginables) i el paper que jugarà l’educació ( també la tradicional i al desitjable).
Opino que en un futur molt proper, els mitjans de comunicació tradicionals, com el diari en format paper, desapareixeran. Al llarg dels anys, la televisió també acabarà desapareixent, ja que quan aquesta revolució tecnològica es vagi fent cada vegada més i més forta, l’ús de l’ordinador i d’internet seran cada vegada més freqüents i la televisió deixarà de tenir poder.
Crec que en un futur, els mitjans digitals s’adaptaran als interessos de la societat. M’explico: Si per exemple d’aquí 20 anys es posés de moda una eina de comunicació digital com per exemple el “facebook” avui en dia, els mitjans de comunicació es farien un “facebook dels anys 2030” i hi penjarien tota la informació.
L’educació tradicional seguirà igual que ara, influïda pels interessos d’una èlit de població, en la qual hi entren els mitjans de comunicació més poderosos i per tant, impedint que l’estudiant es pugui construir com a persona i fer-se amb el seu propi esperit crític dins l’àmbit escolar. L’únic que canviarà, potser, és una part del currículum, per incrementar les hores d’aprenentatge de les noves tecnologies i totes les seves eines internes. Potser se substituiran els fulls de paper, els llibres i les llibretes per un portàtil on guardar-hi tota la informació.
Però aquesta no és l’educació que volem! Jo vull una educació autònoma, no corrompuda per ningú, on no hi hagi manipulacions per interessos entremig i on no estigui tot pautat. Que els nens puguin aprendre a través dels seus interessos i d’aquesta manera, analitzar les diferents situacions presentades i formar-se com a persones actives i crítiques davant la societat. La pregunta és: es pot aconseguir en un futur? Així hauria de ser. El primer que caldria seria reorganitzar tot el sistema educatiu i fer un currículum que fos més atraient pels alumnes i sobretot, adaptat a la societat del moment. Em refereixo a augmentar el nombre de dispositius tecnològics a les institucions educatives, a treballar-los i a aprofundir-los més. A partir d’aquí, l’alumne es sentiria més còmode amb el sistema, més motivat, i per tant els resultats acadèmica serien de millor qualitat.

2.5- Davant la magnitud de la influència de la televisió en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador? Seria bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar?
La feina de l’educador o educadora social en aquest cas és estar completament al dia del que passa al món i analitzar críticament cada cas. A partir d’aquí, ha de dur a terme la manipulació positiva: ha de desmentir i criticar tot allò perjudicial, ha de sensibilitzar a la població, ha de donar la informació correcta, mostrant-ne tots els aspectes i totes les veritats ocultes perquè sigui la pròpia persona qui es faci el seu propi criteri i no els mitjans de comunicació qui li doni ja fet. Un educador social no ha de donar la seva opinió a l’altra gent, ja que d’això algú en podria dir corrupció o manipulació negativa, sinó que ha de posar totes les cartes a sobre la taula i deixar que sigui les pròpies persones qui analitzin el que ha passat. D’aquesta manera conscienciarà i sensibilitzarà a la població i a partir d’aquí es mobilitzarà per canviar tot allò que perjudica la societat.
Crec que el que han de fer les facultats d’educació és fomentar al màxim l’esperit crític dels estudiants per poder sortir ben format com a persona i ajudar a les persones més necessitades a formar-s’hi també per evitar així la corrupció elitista.


Laura Vilarrubias Albertí

Els mitjans de comunicació - Laura Vilarrubias Albertí

0- Comenta la teva visió en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la televisió en particular en el teu dia.

No ens enganyem. Els mitjans de comunicació són importants. Què faríem sense ells? No ens n’assabentaríem de res. És cert que els mitjans de comunicació corrompen, a vegades, la informació que ofereixen degut als interessos d’una èlit. Però també cal dir que cada mitjà de comunicació té els seus principis, els seus valors, la seva ideologia, etc. I per tant, cada un explica els fets des del seu punt de vista. Si no tinguessin personalitat pròpia, amb què es basarien per explicar els successos de la societat? Crec doncs que aquests són importants, però el que també és important, és saber escoltar i destriar la informació rebuda, ja que no tota és correcta.
La televisió és una invenció molt important dins la societat. Gràcies a aquesta, hem pogut rebre, sentir i veure el que realment passava al món. Gràcies a ella, la gent ha tingut un nou entreteniment. Tot i així, estem en una societat canviant i avui en dia la televisió s’està quedant endarrere ja que amb l’aparició de l’internet, ha quedat molt eclipsada. L’internet ha substituït la televisió. Molta gent utilitza aquesta eina per informar-se de fets, per comunicar-se, per entretenir-se, etc. en detriment de la televisió. Està succeint el mateix que va passar amb l’aparició de la televisió, la qual va mig eliminar la ràdio.
Com a futura educadora, crec que els mitjans de comunicació són molt importants i s’ha d’estar ben a l’aguait del que passa als nostres voltants, però tota persona ha d’aprendre a ser crític i a saber distingir el que és realment cert o el que no ho és.


1- Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o a la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta-ho.

No. Encara que un ho intenti, és impossible ser objectiu. Cada editorial o cada diari té els seus principis, els seus valors, la seva ideologia i, per poc que es vulgui, aquesta es reflecteix dins la notícia, en la manera de presentar-la o explicar-la.
Quan un diari diu que és neutre o que és objectiu, s’equivoca. Avui en dia, tot és manipulació. Positiva o negativa, però és manipulació.
Em seria més fàcil posar un exemple sobre la neutralitat, l’objectivitat, la manipulació, etc. d’un estil educatiu no formal, l’escoltisme. Com ja he dit, cada corrent educatiu, cada diari, cada programa de televisió, etc. té uns principis. L’escoltisme doncs, fomenta la igualtat, la solidaritat, el companyerisme, la utilitat als altres, la cooperació, l’autoeducació, entre d’altres. Des del punt que tu ets cap del cau i transmets aquests valors als nens i nenes, estàs manipulant, estàs influint en la seva manera de formar-se, de ser autònom, de crear-se, ell mateix, el seu propi esperit crític. I per a tu, aquests valors i principis potser seran més que correctes i per tant, n’anomenaràs manipulació positiva, però una altra persona els considerarà dolents i li’n dirà manipulació negativa.
El mateix passa amb els mitjans de comunicació: des del punt que fas pública una notícia, implícitament s’hi amaguen uns valors i uns principis que d’una manera o altra es reflecteixen dins d’aquesta.
Si una persona, una entitat, una associació o una empresa no es guiés per uns principis, com podria posar-se a escriure i a treballar? No sabria per on començar.


2- A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.

2.1- Comenta aquestes dades amb ulls crítics d’educador.
El que jo em pregunto i hi intento donar resposta és: per què passa això? Per què llegim poca premsa? Jo crec que és perquè avui en dia s’han trobat altres mitjans per accedir a la informació, com per exemple, la televisió o els mitjans digitals. També crec que aquest fet és degut a que, arran de la revolució tecnològica i digital, han sorgit moltes activitats de lleure i d’oci digital, com per exemple els xats, el “facebook”, el “twitter”, els jocs d’ordinador, etc. i han provocat un distanciament dels mitjans de comunicació escrits en format paper a la vegada que han sorgit nous interessos, sobretot socials i de divertiment. Aquests interessos, fan que la gent necessiti comunicar-se, socialitzar-se i és per aquest motiu que crec que gairebé tots els catalans i espanyols tenim un telèfon mòbil. El que m’ha sorprès i no hi estic del tot d’acord, és el fet que tinguem un baix desenvolupament digital i que es miri molt la televisió. Potser en comparació als altres països sí, però opino que el del nostre país és ja bastant alt. Amb la revolució 2.0, que avui en dia caracteritza la nostra societat del coneixement, el que ha succeït és un augment de l’ús dels mitjans digitals, ja sigui mòbil, ordinador, internet... i si no és així, com és que els joves d’avui en dia no treuen l’ull d’internet, ja sigui per fer treballs, per comunicar-se, per socialitzar-se, etc. ? Una conseqüència d’aquest fet és que si s’utilitzen més els mitjans digitals, la televisió es mira menys.

2.2- Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Jo crec que és del tot necessari ja que com ja he dit abans, i cada vegada més, avui en dia, un nen neix pràcticament amb un ordinador a les mans, i el fa servir sobretot per baixar-se fitxers, xatejar, jugar... en detriment d’informar-se dels esdeveniments del món, ja sigui a través del diari digital, de la premsa escrita o de la televisió, i per tant d’utilitzar els mitjans de comunicació.
Per aquest motiu, crec que des de l’escola o l’institut s’ha de potenciar la lectura de la premsa, escrita o digital, i fer un anàlisis sobre el què ha passat, responent al qui, què, com, perquè, quan, i on.
Els reforçaria o els pervertiria? Com ja he dit abans, tot és manipulació, però aquesta pot ser bona o dolenta. El que cal fer és un anàlisi molt curós de la notícia d’acord amb els principis de la institució educativa, que se suposa que s’han d’avenir amb els principis del nen o els de la seva família. Si és així, jo crec que els reforçaria i a més a més, formaria als nens coma persones crítiques, úniques i autònomes.
D’altra manera, si es tractés una notícia amb uns principis diferents als quals et pertanyen a tu o a aquella comunitat d’aprenentatge, jo crec que els pervertiria.

2.3- Es llegeix poquíssim, es mira molt la televisió, es parla molt pel mòbil, s’escriu breu i en argot a internet i en missatges de mòbils. Per què serà?
Com ja he dit abans, es llegeix poc degut a la nova revolució digital que ha aparegut dins la nostra societat i que ha fet canviar els interessos dels habitants. Llegir és una activitat poc fomentada. El que es busca ara és la comunicació, la diversió, la socialització digital. És per aquest motiu que s’utilitza molt l’internet i el telèfon mòbil. I sí, és cert que aquests han creat un nou llenguatge, potser degut a la voluntat d’estalvi de diners, en el cas del mòbil, i de temps, pel que fa a ambdós elements.
Mirar molt la televisió? Potser 5 anys enrere sí que es mirava molt, però actualment ha augmentat la freqüència d’ús d’aparells tecnològics en detriment de la televisió.

2.4- Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (tradicionals i imaginables) i el paper que jugarà l’educació ( també la tradicional i al desitjable).
Opino que en un futur molt proper, els mitjans de comunicació tradicionals, com el diari en format paper, desapareixeran. Al llarg dels anys, la televisió també acabarà desapareixent, ja que quan aquesta revolució tecnològica es vagi fent cada vegada més i més forta, l’ús de l’ordinador i d’internet seran cada vegada més freqüents i la televisió deixarà de tenir poder.
Crec que en un futur, els mitjans digitals s’adaptaran als interessos de la societat. M’explico: Si per exemple d’aquí 20 anys es posés de moda una eina de comunicació digital com per exemple el “facebook” avui en dia, els mitjans de comunicació es farien un “facebook dels anys 2030” i hi penjarien tota la informació.
L’educació tradicional seguirà igual que ara, influïda pels interessos d’una èlit de població, en la qual hi entren els mitjans de comunicació més poderosos i per tant, impedint que l’estudiant es pugui construir com a persona i fer-se amb el seu propi esperit crític dins l’àmbit escolar. L’únic que canviarà, potser, és una part del currículum, per incrementar les hores d’aprenentatge de les noves tecnologies i totes les seves eines internes. Potser se substituiran els fulls de paper, els llibres i les llibretes per un portàtil on guardar-hi tota la informació.
Però aquesta no és l’educació que volem! Jo vull una educació autònoma, no corrompuda per ningú, on no hi hagi manipulacions per interessos entremig i on no estigui tot pautat. Que els nens puguin aprendre a través dels seus interessos i d’aquesta manera, analitzar les diferents situacions presentades i formar-se com a persones actives i crítiques davant la societat. La pregunta és: es pot aconseguir en un futur? Així hauria de ser. El primer que caldria seria reorganitzar tot el sistema educatiu i fer un currículum que fos més atraient pels alumnes i sobretot, adaptat a la societat del moment. Em refereixo a augmentar el nombre de dispositius tecnològics a les institucions educatives, a treballar-los i a aprofundir-los més. A partir d’aquí, l’alumne es sentiria més còmode amb el sistema, més motivat, i per tant els resultats acadèmica serien de millor qualitat.

2.5- Davant la magnitud de la influència de la televisió en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador? Seria bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar?
La feina de l’educador o educadora social en aquest cas és estar completament al dia del que passa al món i analitzar críticament cada cas. A partir d’aquí, ha de dur a terme la manipulació positiva: ha de desmentir i criticar tot allò perjudicial, ha de sensibilitzar a la població, ha de donar la informació correcta, mostrant-ne tots els aspectes i totes les veritats ocultes perquè sigui la pròpia persona qui es faci el seu propi criteri i no els mitjans de comunicació qui li doni ja fet. Un educador social no ha de donar la seva opinió a l’altra gent, ja que d’això algú en podria dir corrupció o manipulació negativa, sinó que ha de posar totes les cartes a sobre la taula i deixar que sigui les pròpies persones qui analitzin el que ha passat. D’aquesta manera conscienciarà i sensibilitzarà a la població i a partir d’aquí es mobilitzarà per canviar tot allò que perjudica la societat.
Crec que el que han de fer les facultats d’educació és fomentar al màxim l’esperit crític dels estudiants per poder sortir ben format com a persona i ajudar a les persones més necessitades a formar-s’hi també per evitar així la corrupció elitista.

Laura Vilarrubias Albertí

Editorial Premsa Ibèrica (Diari de Girona)

EL diari de Girona, va ser fundat al 1943 (antigament, Los sitios ) és una publicació periòdica en llengüa catalana de la Província de Girona, centrada en les notícies d'àmbit local i comarcal de les terres gironines. L'empresa que l'edita és la Premsa Ibèrica. Aquesta, s'ha convertit amb els anys en un grup multimèdia gràcies a l'expansió realitzada en els negocis d'Internet, fonamentalment en les edicions digitals dels seus diaris, i per la proliferació de les seves emissores locals de televisió i ràdio. També són destacats els avanços en altres àrees relacionades com la impressió i la distribució de premsa o la publicació de llibres.

Aquests, són: Premsa escrita: Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, Empordà, Faro de Vigo, La Nueva España, Información, La Opinión A Coruña, La Opinión de Granada, La Opinión de Málaga, La Opinión de Murica, La Opinión de Tenerife, La Opinión de Zamora, La Provincia/DLP, Levante-EMV, Mallorca Zeitung, Regió7, Estadio Deportivo, El Magazine, Superdeporte. Televisió: Canal 21 Televisión, TV Manresa, La Opinión TV, Málaga TV, Levante TV i Información TV. Editorials: Alba Editorial, Allison & Busby. Plantes de Impressió: Artes Gráficas del Mediterraneo, Artes Gráficas del Atlántico, Corporación Gráfica Penibética, Artes Gráficas de Baleares, Celta de Artes Gráficas, Artes Gráficas del Principado, Imprintsa (Impressions Intercomarcals, SA), Localprint. Distribuïdores: Valdisme, Totaldis, Papiro, Vilarroya. Ràdio: Radio Diario - Mallorca 103.9 FM (Inca), Radio Diario- Ibiza - 97.2 FM (Ibiza), Intervalencia 97.7 FM, Radio Canarias 103.0 FM LAS PALMAS. Oficines comercials i de publicitat: Prensa Ibérica Management Madrid, Publicidad Barcelona - AR Promedios, Ángel Rozas. Clubs d’Opinió: Club Prensa Canaria, Club Prensa Asturiana, Club Diario Levante, Club Información, Club Faro de Vigo, Club La Opinión de Murcia, Club La Opinión de Zamora, Club La Opinión de Tenerife, Club Diario de Ibiza, Club Diario de Mallorca, Tribuna Girona. Tecnologies de la informació i la comunicació: Recursos en la red.

Aquest grup és un dels més importants de la premsa regional d’Espanya amb una amplia presència a 9 comunitats autònomes (Galícia, Astúries, Castella-lleó, Andalusia, Múrcia, València, Catalunya, Illes Balears i Illes Canàries). Està presidit per Francisco Javier Moll de Miguel, José Manuel Vaquero Tresguerres com a Conseller Delegat de Editorial Prensa Ibérica, José Luis Rodríguez Artime com a Director General.

Fa poc Prensa Ibérica va firmar un acord amb Ityis Siglo XXI cosa que permet que la informació digital sigui auditada per OJD i Nielsen. Segons l’acord es comercialitzarà la publicitat conjuntament a través de Corporación Publicitaria S.L.

Paula Carreras Belmonte
Cristina Tarrés
Laura Ollé Texidó
Clara Soldevila

Grupo Antena 3

La cadena espanyola de televisió Antena 3 presidida per José Manuel Lara Bosch és propietat en majoria per Grupo Planeta.

Com ja hem dit, els accionistes majoritaris actualment d'aquesta companyia són Grupo Planeta (44,58%), UFA film und fernseh gmba unipersonal (20,49%), Autocartera (5%) i petites empreses que tenen el tant per cent restant.

La companyia està formada per diferents empreses filials associades com són, entre altres, Antena 3 Films (fa produccions de pel·lícules), Uniprex (dins de la qual hi ha Onda Cero i Ver TV), Atres Advertising (dedicats a la publicitat), Unipublic (destinats a l’organització d’esdeveniments), Movierecords (realitzen publicitat als cines).

Dins el grup Antena 3 TV hi han diferents canals que en són propietat: Antena.Neox, Antena.Nova i Antena 3.

Maria del Mar Aguilera

Laura Alcaide

Alba Medinyà

Marta Ruiz