dimecres, 20 de gener del 2010

Els mitjans de comunicació - Laura Vilarrubias Albertí

0- Comenta la teva visió en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la televisió en particular en el teu dia.

No ens enganyem. Els mitjans de comunicació són importants. Què faríem sense ells? No ens n’assabentaríem de res. És cert que els mitjans de comunicació corrompen, a vegades, la informació que ofereixen degut als interessos d’una èlit. Però també cal dir que cada mitjà de comunicació té els seus principis, els seus valors, la seva ideologia, etc. I per tant, cada un explica els fets des del seu punt de vista. Si no tinguessin personalitat pròpia, amb què es basarien per explicar els successos de la societat? Crec doncs que aquests són importants, però el que també és important, és saber escoltar i destriar la informació rebuda, ja que no tota és correcta.
La televisió és una invenció molt important dins la societat. Gràcies a aquesta, hem pogut rebre, sentir i veure el que realment passava al món. Gràcies a ella, la gent ha tingut un nou entreteniment. Tot i així, estem en una societat canviant i avui en dia la televisió s’està quedant endarrere ja que amb l’aparició de l’internet, ha quedat molt eclipsada. L’internet ha substituït la televisió. Molta gent utilitza aquesta eina per informar-se de fets, per comunicar-se, per entretenir-se, etc. en detriment de la televisió. Està succeint el mateix que va passar amb l’aparició de la televisió, la qual va mig eliminar la ràdio.
Com a futura educadora, crec que els mitjans de comunicació són molt importants i s’ha d’estar ben a l’aguait del que passa als nostres voltants, però tota persona ha d’aprendre a ser crític i a saber distingir el que és realment cert o el que no ho és.


1- Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o a la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta-ho.

No. Encara que un ho intenti, és impossible ser objectiu. Cada editorial o cada diari té els seus principis, els seus valors, la seva ideologia i, per poc que es vulgui, aquesta es reflecteix dins la notícia, en la manera de presentar-la o explicar-la.
Quan un diari diu que és neutre o que és objectiu, s’equivoca. Avui en dia, tot és manipulació. Positiva o negativa, però és manipulació.
Em seria més fàcil posar un exemple sobre la neutralitat, l’objectivitat, la manipulació, etc. d’un estil educatiu no formal, l’escoltisme. Com ja he dit, cada corrent educatiu, cada diari, cada programa de televisió, etc. té uns principis. L’escoltisme doncs, fomenta la igualtat, la solidaritat, el companyerisme, la utilitat als altres, la cooperació, l’autoeducació, entre d’altres. Des del punt que tu ets cap del cau i transmets aquests valors als nens i nenes, estàs manipulant, estàs influint en la seva manera de formar-se, de ser autònom, de crear-se, ell mateix, el seu propi esperit crític. I per a tu, aquests valors i principis potser seran més que correctes i per tant, n’anomenaràs manipulació positiva, però una altra persona els considerarà dolents i li’n dirà manipulació negativa.
El mateix passa amb els mitjans de comunicació: des del punt que fas pública una notícia, implícitament s’hi amaguen uns valors i uns principis que d’una manera o altra es reflecteixen dins d’aquesta.
Si una persona, una entitat, una associació o una empresa no es guiés per uns principis, com podria posar-se a escriure i a treballar? No sabria per on començar.


2- A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.

2.1- Comenta aquestes dades amb ulls crítics d’educador.
El que jo em pregunto i hi intento donar resposta és: per què passa això? Per què llegim poca premsa? Jo crec que és perquè avui en dia s’han trobat altres mitjans per accedir a la informació, com per exemple, la televisió o els mitjans digitals. També crec que aquest fet és degut a que, arran de la revolució tecnològica i digital, han sorgit moltes activitats de lleure i d’oci digital, com per exemple els xats, el “facebook”, el “twitter”, els jocs d’ordinador, etc. i han provocat un distanciament dels mitjans de comunicació escrits en format paper a la vegada que han sorgit nous interessos, sobretot socials i de divertiment. Aquests interessos, fan que la gent necessiti comunicar-se, socialitzar-se i és per aquest motiu que crec que gairebé tots els catalans i espanyols tenim un telèfon mòbil. El que m’ha sorprès i no hi estic del tot d’acord, és el fet que tinguem un baix desenvolupament digital i que es miri molt la televisió. Potser en comparació als altres països sí, però opino que el del nostre país és ja bastant alt. Amb la revolució 2.0, que avui en dia caracteritza la nostra societat del coneixement, el que ha succeït és un augment de l’ús dels mitjans digitals, ja sigui mòbil, ordinador, internet... i si no és així, com és que els joves d’avui en dia no treuen l’ull d’internet, ja sigui per fer treballs, per comunicar-se, per socialitzar-se, etc. ? Una conseqüència d’aquest fet és que si s’utilitzen més els mitjans digitals, la televisió es mira menys.

2.2- Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Jo crec que és del tot necessari ja que com ja he dit abans, i cada vegada més, avui en dia, un nen neix pràcticament amb un ordinador a les mans, i el fa servir sobretot per baixar-se fitxers, xatejar, jugar... en detriment d’informar-se dels esdeveniments del món, ja sigui a través del diari digital, de la premsa escrita o de la televisió, i per tant d’utilitzar els mitjans de comunicació.
Per aquest motiu, crec que des de l’escola o l’institut s’ha de potenciar la lectura de la premsa, escrita o digital, i fer un anàlisis sobre el què ha passat, responent al qui, què, com, perquè, quan, i on.
Els reforçaria o els pervertiria? Com ja he dit abans, tot és manipulació, però aquesta pot ser bona o dolenta. El que cal fer és un anàlisi molt curós de la notícia d’acord amb els principis de la institució educativa, que se suposa que s’han d’avenir amb els principis del nen o els de la seva família. Si és així, jo crec que els reforçaria i a més a més, formaria als nens coma persones crítiques, úniques i autònomes.
D’altra manera, si es tractés una notícia amb uns principis diferents als quals et pertanyen a tu o a aquella comunitat d’aprenentatge, jo crec que els pervertiria.

2.3- Es llegeix poquíssim, es mira molt la televisió, es parla molt pel mòbil, s’escriu breu i en argot a internet i en missatges de mòbils. Per què serà?
Com ja he dit abans, es llegeix poc degut a la nova revolució digital que ha aparegut dins la nostra societat i que ha fet canviar els interessos dels habitants. Llegir és una activitat poc fomentada. El que es busca ara és la comunicació, la diversió, la socialització digital. És per aquest motiu que s’utilitza molt l’internet i el telèfon mòbil. I sí, és cert que aquests han creat un nou llenguatge, potser degut a la voluntat d’estalvi de diners, en el cas del mòbil, i de temps, pel que fa a ambdós elements.
Mirar molt la televisió? Potser 5 anys enrere sí que es mirava molt, però actualment ha augmentat la freqüència d’ús d’aparells tecnològics en detriment de la televisió.

2.4- Descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (tradicionals i imaginables) i el paper que jugarà l’educació ( també la tradicional i al desitjable).
Opino que en un futur molt proper, els mitjans de comunicació tradicionals, com el diari en format paper, desapareixeran. Al llarg dels anys, la televisió també acabarà desapareixent, ja que quan aquesta revolució tecnològica es vagi fent cada vegada més i més forta, l’ús de l’ordinador i d’internet seran cada vegada més freqüents i la televisió deixarà de tenir poder.
Crec que en un futur, els mitjans digitals s’adaptaran als interessos de la societat. M’explico: Si per exemple d’aquí 20 anys es posés de moda una eina de comunicació digital com per exemple el “facebook” avui en dia, els mitjans de comunicació es farien un “facebook dels anys 2030” i hi penjarien tota la informació.
L’educació tradicional seguirà igual que ara, influïda pels interessos d’una èlit de població, en la qual hi entren els mitjans de comunicació més poderosos i per tant, impedint que l’estudiant es pugui construir com a persona i fer-se amb el seu propi esperit crític dins l’àmbit escolar. L’únic que canviarà, potser, és una part del currículum, per incrementar les hores d’aprenentatge de les noves tecnologies i totes les seves eines internes. Potser se substituiran els fulls de paper, els llibres i les llibretes per un portàtil on guardar-hi tota la informació.
Però aquesta no és l’educació que volem! Jo vull una educació autònoma, no corrompuda per ningú, on no hi hagi manipulacions per interessos entremig i on no estigui tot pautat. Que els nens puguin aprendre a través dels seus interessos i d’aquesta manera, analitzar les diferents situacions presentades i formar-se com a persones actives i crítiques davant la societat. La pregunta és: es pot aconseguir en un futur? Així hauria de ser. El primer que caldria seria reorganitzar tot el sistema educatiu i fer un currículum que fos més atraient pels alumnes i sobretot, adaptat a la societat del moment. Em refereixo a augmentar el nombre de dispositius tecnològics a les institucions educatives, a treballar-los i a aprofundir-los més. A partir d’aquí, l’alumne es sentiria més còmode amb el sistema, més motivat, i per tant els resultats acadèmica serien de millor qualitat.

2.5- Davant la magnitud de la influència de la televisió en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador? Seria bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar?
La feina de l’educador o educadora social en aquest cas és estar completament al dia del que passa al món i analitzar críticament cada cas. A partir d’aquí, ha de dur a terme la manipulació positiva: ha de desmentir i criticar tot allò perjudicial, ha de sensibilitzar a la població, ha de donar la informació correcta, mostrant-ne tots els aspectes i totes les veritats ocultes perquè sigui la pròpia persona qui es faci el seu propi criteri i no els mitjans de comunicació qui li doni ja fet. Un educador social no ha de donar la seva opinió a l’altra gent, ja que d’això algú en podria dir corrupció o manipulació negativa, sinó que ha de posar totes les cartes a sobre la taula i deixar que sigui les pròpies persones qui analitzin el que ha passat. D’aquesta manera conscienciarà i sensibilitzarà a la població i a partir d’aquí es mobilitzarà per canviar tot allò que perjudica la societat.
Crec que el que han de fer les facultats d’educació és fomentar al màxim l’esperit crític dels estudiants per poder sortir ben format com a persona i ajudar a les persones més necessitades a formar-s’hi també per evitar així la corrupció elitista.



Laura Vilarrubias Albertí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada