Montse Cano

Els mitjans de comunicació marquen tendència dins la societat en què vivim. Hem de destacar que la televisió va ser una gran revolució per a la societat de les generacions anteriors a la nostra. Ja en el seu moment l’aparició del telèfon va suposar un gran avenç en els mitjans de comunicació; les persones es podien estar en contacte sense necessitat de desplaçar-se o trobar-se físicament. En l’actualitat, vivim un constant sorgiment d’avenços en els mitjans de comunicació,sobretot des de l’aparició del gran fenomen d’Internet, el qual ha augmentat les possibilitats i empetitit les distàncies i fronteres a l’hora de realitzar qualsevol tasca desitjada per part de l’usuari.Considero que visc en l’era de la comunicació però, més ben dit, seria l’era de les novetats en comunicació. He vist com, per exemple, els telèfons mòbils han passat de ser una eina de treball necessària, a esser principalment un aparell d’entreteniment, un aparell que te moltes funcions complementàries a la simple trucada.I parlant d’entreteniment, tornem a considerar la televisió com el mitjà d’informació quotidià per excel•lència. Qui no mira el Telenotícies cada vespre per saber com està el món? Quant ens crida l’atenció veure a través de la pantalla a altra gent, gent que fa un paper, gent que viu una realitat, gent que realment no ens importa, però ens entreté? Malauradament, la televisió forma part de la rutina, basada en la comoditat, que tenim avui en dia la majoria de ciutadans. Estic segura de que un passeig per la vora del mar, o una estoneta observant els ocells i gaudint de les olors que desprenen els nostres boscos són activitats molt més terapèutiques i saludables per a aquells moments en que necessitem respirar, desconnectar o entretenir-nos , que no pas seure al sofà a posar algun programa o sèrie que ens fa fer quatre rialles i sembla que ens ajuda a passar l’estona i oblidar-nos de l’estrès.Montse Cano García