1. Redacta un breu paràgraf que descrigui la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la Tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.
Els mitjans de comunicació son una eina molt important en la nostra societat d’avui en dia. Són el mitjà pel qual les persones ens informem de les notícies i esdeveniments que passen al nostre voltant, no tant sols al mateix país, sinó també a nivell mundial. Aquesta informació la podem rebre per diferents canals, com poden ser els mitjans escrits (els diaris, revistes, etc.), els visuals (com la televisió i els cartells publicitaris), i els orals (com podria ser la radio). Tot i això, s’ha de tenir en compte que no tota la informació rebuda és veritable, completa i cenyida a la realitat, ja que com s’està demostrant en els últims temps els mitjans de comunicació utilitzen tant sols la part que a ells els interessa per als seus fins polítics, ideòlegs i publicitaris. És per això que cada u de nosaltres hauríem de contrastar la informació que se’ns dóna, no sols amb els mitjans més populars i coneguts, sinó també amb aquells no tant coneguts, com poden ser diaris digitals (alguns titllats de revolucionaris), o d’àmbit local o comarcal, per exemple.
Pel què fa a la televisió en concret, puc dir que és important per a mi, ja que m’informo també per aquest mitjà de les notícies que passen arreu, però també l’utilitzo per a seguir algunes series que s’emeten, la majoria de caràcter educatiu dubtós, tot s’ha de dir. Avui en dia la televisió s’ha convertit en el mitjà de distracció i diversió més popular, deixant en un segon terme altres accions socials i lúdiques, com podien ser anar al bar a fer una partida amb els amics, sortir al carrer a jugar amb els veïns, relacionar-te amb els amics i altra gent, etc. Això fa que cada cop més la gent tendim a estar-nos a casa, aconseguint una vida cada cop més sedentària, i arribant a desenvolupar cada cop menys les relacions socials i personals.
2. Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta la teva resposta
No crec que els mitjans de comunicació puguin emprar els conceptes d’objectivitat, neutralitat, independència, i altres derivats per a definir el tipus de notícies que donen, ja que no són termes que puguin precisar la mostra d’informació que els mitjans donen als usuaris al meu parer.
Crec que no hi ha cap tipus de mitjà de comunicació que es pugui escapar de no estar darrere una ideologia política, encara que n’hi ha que ho denoten més i altres que no tant. Tampoc crec que el concepte neutralitat es pugui aplicar a les notícies que transmeten a la població, ja que la majoria de vegades es posicionen cap a un banda o cap a l’altra (per exemple, els diaris esportius estan clarament a favor d’un equip o d’un altre, i això es veu molt bé amb la derrota d’un partit important, i el tipus de titulars que surten l’endemà). Quan a la neutralitat de què fan gala alguns del mitjans, tampoc estant essent gaire meticulosos, ja que sempre es deixaran influir més o menys per consideracions externes, i s’acabarà inclinant cap alguna de les parts.
3. A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.
3.1. Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Aquest és un fet que es pot mirar per dues vessants diferents, ja que com quasi bé totes les coses, té la seva part negativa i la positiva. Per una banda, incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius suposaria un apropament a l’estil de vida amb què actualment les noves generacions estan creixent, ja que els estudiants són una generació plenament integrada amb el medi digital i comunicatiu. Això implicaria un interès dels estudiants cap a l’aprenentatge, fet que probablement acabaria repercutint en la qualitat i en el desenvolupament de l’educació i els receptors d’aquesta en general. A més, introduir els mitjans de comunicació als centres educatius pot acabar comportant una societat futura més igualitària, ja que les classes i diferències socials poden acabar minvant si tos els infants tenen a l’abast les mateixes eines i recursos. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte que relacionar els mitjans de comunicació amb els projectes educatius, per molt innovadors i progressistes que puguin ser pot acabar provocant que aquests últims es vegin desqualificats per la nova incorporació de informacions i diverses accions que poden ser perjudicials per als alumnes, assetjats i saturats per la quantitat i variació en la informació, no sempre verídica i contrastada.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte que la total integració de la tecnologia digital al món educatiu inclouria deixar de banda i anul•lar les formes tradicionals de formar a les generacions, cosa que no crec que sigui una solució. Per a un millor desenvolupament dels projectes educatius hi hauria d’haver una complementació de les noves tecnologies amb les tradicionals, com seria no substituir els llibres per ordinadors (per posar un exemple de l’últim tema de debat).
3.2. Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot Internet (correu-e, xats, ...) i en missatges a mbils. Valora perquè serà?
Crec que aquest fet és degut a una societat que cada cop té (o es creu que té) menys temps per a cada activitat. D’aquesta manera, s’aconsegueix que progressivament es vagin substituint les relacions personals i afectives directes i cara a cara per relacions comunicatives per mitjà de les noves tecnologies (com poden ser els xats, el msn, els correus, etc.). Així, es creen persones amb habilitats de comunicació cada cop més minses, i que es reclouen cada vegada més dins els seus espais personals (la seva habitació amb l’ordinador). A més, estem cada vegada més absorbits per la televisió i els seus programes sense cap tipus de base educativa, tibats pel què s’està convertint en la voràgine de tenir el millor del mercat i l’últim model que ha sortit a la venda de mitjans digitals. Llegir requereix un mínim d’esforç intel•lectual, que en mirar la televisió no hi és necessari, el què ha provocat que les persones deixem de costat la lectura com a mètode de relaxació, educador i de distracció, per a dedicar més temps a la televisió. Això provoca que no accedim a la cultura que els llibres porten associats.
3.3. Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
Les facultats d’educació s’haurien de plantejar implantar les competències d’un educador crític, conscienciat amb els problemes socials, i amb experiència i recursos en els contextos de les tecnologies digitals. A més, s’hauria d’implantar un model d’educador que integrés la societat amb les noves generacions tecnològiques, així com aquestes cada cop es desenvolupen més, i afecten les vides quotidianes de la població. Per a poder fer això és necessari que el futur educador social conegui aquests mitjans de comunicació i en sàpiga fer un bon ús, per a poder després ensenyar als altres a treure’n profit. D’aquesta manera podria educar a les persones a ser crítics amb la informació rebuda i a no ser manipulats.
Marta Ruiz Jordà
Els mitjans de comunicació son una eina molt important en la nostra societat d’avui en dia. Són el mitjà pel qual les persones ens informem de les notícies i esdeveniments que passen al nostre voltant, no tant sols al mateix país, sinó també a nivell mundial. Aquesta informació la podem rebre per diferents canals, com poden ser els mitjans escrits (els diaris, revistes, etc.), els visuals (com la televisió i els cartells publicitaris), i els orals (com podria ser la radio). Tot i això, s’ha de tenir en compte que no tota la informació rebuda és veritable, completa i cenyida a la realitat, ja que com s’està demostrant en els últims temps els mitjans de comunicació utilitzen tant sols la part que a ells els interessa per als seus fins polítics, ideòlegs i publicitaris. És per això que cada u de nosaltres hauríem de contrastar la informació que se’ns dóna, no sols amb els mitjans més populars i coneguts, sinó també amb aquells no tant coneguts, com poden ser diaris digitals (alguns titllats de revolucionaris), o d’àmbit local o comarcal, per exemple.
Pel què fa a la televisió en concret, puc dir que és important per a mi, ja que m’informo també per aquest mitjà de les notícies que passen arreu, però també l’utilitzo per a seguir algunes series que s’emeten, la majoria de caràcter educatiu dubtós, tot s’ha de dir. Avui en dia la televisió s’ha convertit en el mitjà de distracció i diversió més popular, deixant en un segon terme altres accions socials i lúdiques, com podien ser anar al bar a fer una partida amb els amics, sortir al carrer a jugar amb els veïns, relacionar-te amb els amics i altra gent, etc. Això fa que cada cop més la gent tendim a estar-nos a casa, aconseguint una vida cada cop més sedentària, i arribant a desenvolupar cada cop menys les relacions socials i personals.
2. Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial. T’ho creus? Comenta la teva resposta
No crec que els mitjans de comunicació puguin emprar els conceptes d’objectivitat, neutralitat, independència, i altres derivats per a definir el tipus de notícies que donen, ja que no són termes que puguin precisar la mostra d’informació que els mitjans donen als usuaris al meu parer.
Crec que no hi ha cap tipus de mitjà de comunicació que es pugui escapar de no estar darrere una ideologia política, encara que n’hi ha que ho denoten més i altres que no tant. Tampoc crec que el concepte neutralitat es pugui aplicar a les notícies que transmeten a la població, ja que la majoria de vegades es posicionen cap a un banda o cap a l’altra (per exemple, els diaris esportius estan clarament a favor d’un equip o d’un altre, i això es veu molt bé amb la derrota d’un partit important, i el tipus de titulars que surten l’endemà). Quan a la neutralitat de què fan gala alguns del mitjans, tampoc estant essent gaire meticulosos, ja que sempre es deixaran influir més o menys per consideracions externes, i s’acabarà inclinant cap alguna de les parts.
3. A l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, tenim un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil.
3.1. Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?
Aquest és un fet que es pot mirar per dues vessants diferents, ja que com quasi bé totes les coses, té la seva part negativa i la positiva. Per una banda, incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius suposaria un apropament a l’estil de vida amb què actualment les noves generacions estan creixent, ja que els estudiants són una generació plenament integrada amb el medi digital i comunicatiu. Això implicaria un interès dels estudiants cap a l’aprenentatge, fet que probablement acabaria repercutint en la qualitat i en el desenvolupament de l’educació i els receptors d’aquesta en general. A més, introduir els mitjans de comunicació als centres educatius pot acabar comportant una societat futura més igualitària, ja que les classes i diferències socials poden acabar minvant si tos els infants tenen a l’abast les mateixes eines i recursos. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte que relacionar els mitjans de comunicació amb els projectes educatius, per molt innovadors i progressistes que puguin ser pot acabar provocant que aquests últims es vegin desqualificats per la nova incorporació de informacions i diverses accions que poden ser perjudicials per als alumnes, assetjats i saturats per la quantitat i variació en la informació, no sempre verídica i contrastada.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte que la total integració de la tecnologia digital al món educatiu inclouria deixar de banda i anul•lar les formes tradicionals de formar a les generacions, cosa que no crec que sigui una solució. Per a un millor desenvolupament dels projectes educatius hi hauria d’haver una complementació de les noves tecnologies amb les tradicionals, com seria no substituir els llibres per ordinadors (per posar un exemple de l’últim tema de debat).
3.2. Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot Internet (correu-e, xats, ...) i en missatges a mbils. Valora perquè serà?
Crec que aquest fet és degut a una societat que cada cop té (o es creu que té) menys temps per a cada activitat. D’aquesta manera, s’aconsegueix que progressivament es vagin substituint les relacions personals i afectives directes i cara a cara per relacions comunicatives per mitjà de les noves tecnologies (com poden ser els xats, el msn, els correus, etc.). Així, es creen persones amb habilitats de comunicació cada cop més minses, i que es reclouen cada vegada més dins els seus espais personals (la seva habitació amb l’ordinador). A més, estem cada vegada més absorbits per la televisió i els seus programes sense cap tipus de base educativa, tibats pel què s’està convertint en la voràgine de tenir el millor del mercat i l’últim model que ha sortit a la venda de mitjans digitals. Llegir requereix un mínim d’esforç intel•lectual, que en mirar la televisió no hi és necessari, el què ha provocat que les persones deixem de costat la lectura com a mètode de relaxació, educador i de distracció, per a dedicar més temps a la televisió. Això provoca que no accedim a la cultura que els llibres porten associats.
3.3. Davant la magnitud de la influència de la tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques quotidianes, què ha de fer l’educador/a? Fóra bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
Les facultats d’educació s’haurien de plantejar implantar les competències d’un educador crític, conscienciat amb els problemes socials, i amb experiència i recursos en els contextos de les tecnologies digitals. A més, s’hauria d’implantar un model d’educador que integrés la societat amb les noves generacions tecnològiques, així com aquestes cada cop es desenvolupen més, i afecten les vides quotidianes de la població. Per a poder fer això és necessari que el futur educador social conegui aquests mitjans de comunicació i en sàpiga fer un bon ús, per a poder després ensenyar als altres a treure’n profit. D’aquesta manera podria educar a les persones a ser crítics amb la informació rebuda i a no ser manipulats.
Marta Ruiz Jordà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada