mitjans de comunicació Paula Carreras Belmonte

PAULA CARRERAS

Activitats

Redacta un breu paràgraf de la teva visió/experiència en relació a la importància o no dels mitjans de comunicació en general i de la Tv en particular en el teu dia a dia. I com ho veus.

Des del meu punt de vista, els mitjans de comunicació són molt importants i estan molt presents en el nostre dia a dia. De tots els mitjans de comunicació la televisió és el més rellevant i més utilitzat en tot el món. Aquest, forma part del nostre dia a dia, apareix en les nostres conversacions i inclús aquest aparell reuneix les famílies al seu voltant. Per tant, és un mitjà que causa un gran impacte a les persones, però no sempre de manera positiva ja que ens deixem influenciar per aquest.
En aquest mitjà podem trobar-nos amb programes de gran qualitat que ens informen i ens eduquen o amb programes que manquen de qualitat, els quals ens introdueixen al consumisme, transmeten valors poc morals etcètera. Però per culpa d’aquests trobo injust qualificar la televisió de negativa. Com tot té aspectes negatius i positius, el que hem de fer doncs, és no deixar-nos influenciar per aquest, conèixer els perills i els riscos d’aquests mitjà i fer-ne un bon ús per tal d’utilitzar-la com a eina educativa, informativa i per entretenir-nos.


Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’interdependència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línea editorial. T’ho creus?

No, és molt difícil ser objectius i imparcials, sempre al explicar alguna cosa, ja sigui un esdeveniment, una noticia, el que sigui, sempre se li acaba donant un toc subjectiu, afegint així la teva opinió i deixant entreveure, el teu pensament o la teva ideologia.
Això mateix succeeix amb els mitjans de comunicació, de tal manera que fins i tot podem escollir l’informador. Si sóc més de dretes a la televisió posaré el canal “Inter economia” o em compraré el diari “el mundo” i si sóc més d’esquerres miraré “La sexta” o em compraré “El Público”.
Aquesta manca de neutralitat ,doncs, es veu reflectida quan succeeix algun esdeveniment ja sigui polític, social etcètera. important ja que cada informador ens transmetrà aquesta informació a partir de la seva visió deixant-nos entreveure d’aquesta manera, quina és la seva posició tant política com ideològica. Per tant, d’una mateixa informació sorgeixen diferents interpretacions . I d’aquesta manera, es produeix doncs, una manipulació de la informació. Per tant, que clar doncs que aquesta imparcialitat és impossible.


Comenta aquestes dades amb ulls crítics d’educador/a:
Valora si valdria la pena incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius populars o progressistes. Els reforçaria o els pervertiria?

Segons l’ús que en fem dels mitjans de comunicació, actuen positivament o negativament. Com a positius podem dir que ens ajuden a estar actualitzat dels esdeveniments que tenen lloc arreu del món, i també, que ens eduquen. I com a aspectes negatius podríem esmentar, el fet que segons quins determinats programes transmeten uns valors negatius, fomenten la violència, el consumisme, el individualisme, la competitivitat etcètera i sobretot que hi ha una manipulació per part d’aquests. Veient aquests aspectes negatius, ens arrisquem a pervertir l’educació si aquests mitjans s’acabessin incorporant a l’educació. Tot i això, penso que els mitjans de comunicació la poden reforçar si d’aquests en féssim un bon ús, per això hauríem de ser conscients dels perills que comporta un mal ús i hauríem d’adquirir les eines necessàries per a ser crítics per tal de no ser manipulats. Ja que d’aquesta manera es podria millorar i enriquir aprenentatge de l’educand.
Però ens agradi o no, aquests mitjans estan agafant tanta força que aquests penso que finalment s’acabaran incorporant a l’educació.

Es llegeix poquíssim. Es mira molt la tv. Es parla molt pel mòbil. S’escriu breu i en argot a internet (correu-e, xats...) i en missatges a mòbils. Valora perquè serà.

Un dels problemes als quals s’enfronta la societat actual és que hi ha molt poc interès per la lectura. Crec que això és a causa de l’aparició de la televisió ja que aquesta consumeix gran part del temps de les persones, que desprès ens impedeix dur a terme altres activitats més enriquidores com pot ser llegir o dur a terme activitats d’oci. Aquest aparell ha arribat a convertir-se en un membre més de família una possible causa d’això és que al no saber que fer amb al nostre temps lliure fa que el perdem davant d’aquest aparell.
També, penso que no és llegeix perquè no és fomenta, a l’escola per exemple llegir és una obligació i desprès t’examinen del llibre i això fa que els educands perdin el interès per aquesta perquè ho veuen com una obligació. Sinó fos així penso que hi haurien més lectors.
Un altre aparell molt significant en les vides de la població espanyola, és el mòbil. Aquesta utilització massiva del mòbil penso que és degut a la manca de temps que disposa la gent per interactuar entre ells i per això desprès han de comunicar-se pel mòbil.
I aquest excés de televisió i d’utilització del mòbil provoca que el llenguatge de la població sigui cada vegada més pobre, cosa que demostra que no és llegeix i que perdem cada vegada més el nostre temps fenc activitats gent productives.


Fes de profeta i descriu el futur proper en relació al paper que assumiran els mitjans de comunicació (els tradicionals i els imaginables) i el paper que jugarà l’educació (la tradicional i la desitjable).

El paper que juga actualment els mitjans de comunicació és tant important, que no m’imagino que aquests puguin esdevenir encara més importants del que ja són. Tot i així aquests patiran canvis, com la desaparició dels mitjans de comunicació escrits, diaris i revistes, els quals ens impedeixen saber que passa minut a minut. I seran substituïts per nous mitjans de comunicació amb els quals podrem estar informats cada segon del que succeeix en el món.
Pel que fa a l’educació, aquesta continuarà jugant el mateix paper que avui en dia, aquesta és necessària per a poder formar a les persones tant, intel•lectualment i moralment. El que sí que passarà, és que aquesta s’haurà d’actualitzar. I per tant en un futur i no molt llunyà, acabarà incorporant els mitjans de comunicació en aquest aprenentatge de l’educand. Ja que aquesta eina facilita el seu aprenentatge. També a causa d’això , cada cop els alumnes seran més autosuficients i la presencia a escola no serà necessària, podrà ser substituïda ,per exemple, per Internet.

Davant de la magnitud de la influència de la Tv en la ciutadania, modelant consciències i pràctiques, que ha de fer l’educador/a? Fora bo que les facultats d’educació s’ho fessin mirar? Valora.
L’educador, no pot impedir que aquests mitjans de comunicació exercitin aquesta influència sobre la ciutadania ja que això ho han de solucionar els mateixos mitjans de comunicació. Però com que això no és possible que passi, perquè en aquests mitjans ja els interessa exercir aquesta influència sobre nosaltres, el que podem fer com a futurs educadors és advertir dels problemes d’aquests mitjans i ajudar a que se’n faci un bon ús d’aquests. També ha de proporcionar als educands les eines suficients per a poder ser crítics i d’aquesta manera no deixar-se ser influenciats.
Les facultats, assumeixen un paper important ja que són aquestes les que ens formaran com a educadors i per tant aquestes ens han d’ajudar a assolir les eines i les competències necessàries per tal de fer front a diferents situacions. Per tant, ens hauria de mostrar i ensenyar que hem de fer com a futurs educadors per tal d’abordar aquesta influència que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la ciutadania.