Patricia Gómez Galera, Laura VilarRubias Albertí i Cintia Pérez Vargas us convidem a tots els nostres companys de classe a publicar els seus articles i les seves opinions.
Petonts educadors o futurs!!!!!
divendres, 15 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan tenia set anys vaig presenciar la mort d’un nen a través d’un noticiari. Els fets passaven en algun país de l’Àfrica, i el marrec, s’estava al mig d’una rotllana de gent que li llançava pedres i li clavava cops de peu, mentre ell agonitzava envoltat de flames, perquè a més a més, aquells degenerats l’havien encès com si fos una torxa. Vaig estar-me gairebé dos anys sense voler mirar els telenotícies i resant cada nit per tal de no somiar la cara d’aquella criatura. Uns anys després, van assassinar un noiet de 12 anys al meu poble; les fotos del cos martiritzat sense vida del vailet, apareixien a la primera plana i a l’interior de la revista Interviu i jo les vaig veure al pati d’una veïna; a partir de llavors, els camps que envoltaven la meva casa van esdevenir espais sinistres on podies perdre la vida sinó estaves alerta... Quan ja havia fet els dinou, van estrangular una noia que havia anat a la meva escola. La policia va trobar de seguida un culpable, però un temps més tard un jutge el va absoldre; si mai me’l trobo pel carrer, no puc evitar de mirar-lo de cua d’ull, és com si veiés un extraterrestre! El noi ha quedat estigmatitzat de per vida. Aquests fets, són algunes de les situacions relacionades amb els mitjans de comunicació que realment han influenciat la meva vida, i una de les causes que em fan creure que aquests mitjans tenen una influència molt gran sobre la gent. Un altre motiu són les converses que es poden arribar a escoltar dins del tren en relació a programes com ara Gran Hermano, Operación Triumfo, La Granja, Salsa Rosa, etc. La gent hi té fal•lera, i parlen dels concursants o protagonistes com si els coneguessin: “doncs a mi la M.José em sembla que està preocupada pel Juan i per això no menja”. És increïble! No cal mirar el programa, si no tens cotxe o practiques el transport sostenible, acabes enganxat a les peripècies d’uns individus que potser no has vist mai, però dels que ja en tens una opinió ben formada. En aquest món de la faràndula, i també en el de la premsa en general, sempre hi ha interessos al darrera, i sempre es tracta de diners; Si allò que fa pujar l’audiència (i en conseqüència augmentar el nombre d’anunciants), és ensenyar els budells d’un infant o els atributs de la M.José, els mitjans mostraran el que faci falta; si hi ha tendències polítiques, la qüestió de fons (calés) segueix essent la mateixa; què busquen els polítics sinó assegurar-se un lloc que els permeti un bon sou cada més, poder i prou? No crec, penso que ambdues coses van lligades, perquè sense diners és molt difícil ser poderós. Evidentment sempre hi ha excepcions (Egin), però la majoria de les vegades les motivacions són materialistes, i si no ho eren al principi al final tots s’hi tornen; l’estabilitat dóna seguretat però també corromp la por de perdre-la.
ResponEliminaMaria Moreno Leal (dacsacuc@hotmail.com)
Hi ha una expressió castellana un pèl vulgar que ens avisa dels perills de barrejar les qüestions laborals amb les sentimentals: “nunca pongas la colita dentro de la marmita”. De fet l’he modificat per tal que soni més lleugera, i seguint aquest camí, i amb la finalitat de poder expressar amb més contundència la meva opinió referent a la neutralitat, la independència o similars adjectius dins el món editorial, he decidit fer una versió d’aquesta dita: “de l’olla a pressió el primer que s’evapora és la vocació”. Fixeu-vos que parlo d’una olla a pressió, un utensili que em fa pensar en menjar per a més d’una persona, en l’àpat d’una família, en aliments quotidians i necessaris... tot això ho dic, perquè penso que l’objectiu essencial del treball és que ens permeti de mantenir-nos econòmicament, i aquesta necessitat material, tard o d’hora (en la majoria dels casos), acaba situant-se al capdamunt de les prioritats, sobretot si hi ha d’altres persones que depenen del teu sou. D’altra banda, ser objectiu o neutral és molt difícil perquè tothom té gustos i preferències i això condiciona el comportament humà. Per tant, no penso que pugui existir objectivitat en el treball de les persones que es dediquen a fer allò que els apassiona (si són apassionats seran subjectius), ni independència en el treball d’aquells que es guanyen la vida amb la feina (la majoria dels treballadors). Per tot això no crec en la neutralitat ni la independència dels mitjans de comunicació a l’hora de tractar la informació, penso que depenen totalment dels interessos d’aquells que els financen, i això afectarà la manera de presentar-nos el seu treball. Això sí, de tant en tant, deixaran que algú expressi una opinió (subjectiva) diferent de la dels “espònsors”, però això ho fan per tal de despistar-nos...
ResponEliminaMaria Moreno Leal
Tal i com tots sabem, la vida s’alimenta de canvis els quals sovint tenen repercussions socials, si és que aquestes no són les desencadenants dels canvis.
ResponEliminaEl temps passa i nosaltres, condicionats per aquest, evolucionem. Evolucionem com a nens, com a professionals, com a persones en general, i amb nosaltres canvia també el nostre entorn, les preferències, les opinions, les relacions personals, etc. Generalment deixem un xic de banda el simple fet de tenir aquell contacte personal que abans tenia tanta importància, aquelles xerrades cara a cara,... ja que és més còmode fer-ho a través del telèfon o d’Internet.
Cal dir que tots els canvis tenen repercussions, algunes de les quals són negatives, tot i que no hem d’oblidar que normalment també n’hi ha de positives. I fent referència a aquesta positivitat crec que és necessari aprofitar aquestes repercussions ja sigui a nivell social, a nivell educatiu,... Tot en accés és perjudicial, però en la mesura idònia habitualment és beneficiós. Crec però, que habitualment s’abusa de la utilització de les noves tecnologies i més si aquestes formen part de l’àmbit de la comunicació, i penso també que aquest abús anirà en augment a causa dels ítems característics d’aquesta nova societat. Pot semblar brusc, però crec que estem OBSESSIONATS a l’hora d’utilitzar els mitjans de comunicació i que, habitualment, són aquests els que ens “escalfen el cap” per fer-ho, concretament a les televisions. A més a més cal dir que aquestes, com a mínim des del meu punt de vista, no són ni objectives, ni independents ni neutrals, a l’inversa, considero que tan les televisions com la informació que es proporciona a través d’aquestes, igual que als diaris, etc., ve condicionada pel fons monetari el qual les “subvenciona”.
Aina Cabello Palahí
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPodem parlar mitjançant l’Skipe amb la parella, mentre escrivim a través del Messenger amb els amics, redactem unes línees de tant en tant de l’activitat que cal presentar l’endemà al matí, mirem l’últim vídeo de la Lady GaGa al You Tube i escoltem l’¡pod que ens ha regalat l’àvia per Nadal amb l’orella que ens queda lliure... I la lectura? Vaja, si no ens ensenyen a llegir amb les ungles dels peus... Ah! És veritat, podem llegir el dossier d’un mòdul qualsevol (repenjat a la carpeta recolzada a la pantalla del PC), mentre escoltem amb una orella l’mp3, amb l’altra el xicot a través del mòbil, combinem la redacció de l’activitat de l’endemà amb les converses al xat, i fem un cop d’ull a la Lady GaGa que es mou al ritme de Poker Face dins una finestra minimitzada al costat esquerre de la pantalla de l’ordinador. Sí senyor, les “multi tasques” són possibles! Ara bé aquest popurri d’informació i estímuls al cervell té un preu i aquest és el llenguatge escrit , un llenguatge que ha de ser ràpid i concís si l’hem d’utilitzar a 50 llocs alhora. Però això no em sembla excusa suficient com per a introduir-lo a la vida acadèmica, si sempre hem estat capaços de variar l’argot oral segons la situació (no ens dirigim igual al nostre cap que a la mare), ara també hauríem de ser capaços d’aplicar aquest tipus de distincions alhora d’escriure. Però és evident que les noves tecnologies (plataforma de difusió dels mitjans de comunicació), han esdevingut part indivisible de la societat actual, i per tant, crec que s’haurien d’incorporar als projectes educatius, perquè l’escola s’ha d’adaptar al món que l’envolta i no pas semblar una illa a part.
ResponEliminaEls mitjans de comunicació, encara que siguin subjectius, ens actualitzen en relació a tot allò que passa al món i per aquest motiu haurien de ser una eina del procés d’aprenentatge. A través de la visió crítica (matèria obligatòria del futur), el jovent serà capaç de ser manipulat per aquests mitjans el mínim possible (una tàctica podria ser la comparació d’informació provinent de fonts de diferents tendències); per tant, crec que si s’ensenya als alumnes a ser crítics amb la informació que reben i a utilitzar correctament les noves tecnologies, el sistema educatiu deixaria de banda aquesta etiqueta d’obsolet que arrossega des fa massa temps.
Maria Moreno Leal
Penso que inevitablament els mitjans de comunicació tenen tanta importància que poden manipular les persones i, certament, les manipulen. Dic inevitablament perquè tota la nostra societat, arreu on vagi, està envoltada d'aquests mitjans, ja que són ells els que "informen" de tot el que passa i ens entretenen. Ara bé, també cal dir que ens informen de la manera que volen. Ens poden explicar una història d’un poble d’Euskadi, per exemple, que la meitat del que diuen pot ser mentida i, nosaltres ens ho creiem, és a dir, tenen el poder de capgirar una notícia de la manera que més els convé per tal que la gent s’ho cregui o s’alarmi; com és el cas amb el que ha passat amb la grip A, que gràcies als mitjans de comunicació se’n ha fet un resò enorme i innecessari que ha causat alarma social en exés. Amb aquest exemple es pot veure la gran influència que tenen els mitjans de comunicació sobre nosaltres. Penso, però, que ja que els mitjans de comunicació tenen aquesta influència, se’n hauria de treure un profit positiu, com ara fer propaganda de valors humans i cívics.
ResponEliminaEn la mateixa línea, també penso que no hi ha cap mitjà de comunicació, almenys que conegui jo, que sigui objectiu, independent i neutral. Molts mitjans estan encadenats entre ells i segueixen una línea de pensament, que és el que fa que la gent en segueixi un o l’altre, segons les seves idees.
ResponEliminaCom he dit la influència dels mitjans de comunicació és una realitat, i com a tal hem d’encarar l’educació en la realitat que estem vivint, per tant també s’haurien d’incorporar els mitjans de comunicació als projectes educatius. Una altra realitat és que no es llegeix gaire, que es mira molt la tv i que s’està posant de moda escriure breu i en argot; doncs bé, ja que sabem que la realitat és aquesta hem d’intentar model·lar-la per treure’n un profit beneficiós: a partir de la tv, incentivar la lectura o adaptar els llibres a les noves tecnologies; i si els joves escriuen escursant paraules estaria bé fer alguna classe sobre abreviatures o, per què no, adaptar-nos a aquesta nova manera d’escriure.
En general, penso que ja que els mitjans de comunicació i les noves tecnologies ens han portat fins aquí, hem de continuar avançant amb el que hem aconseguit fins ara i no estancar-nos amb el passat.
Queralt Riera (queraltrp@gmail.com)
Importància del mitjans de comunicació, en especial de la televisió.
ResponEliminaHa arribat un punt en el qual les persones sembla que depenguem dels mitjans de comunicació, confiem plenament en ells i en el que ens diuen. Per a mi, senzillament, els mitjans de comunicació i, en especial la televisió, són una manera de desconnectar de la vida quotidiana, és a dir, permeten a les persones deixar de pensar, tenir moments per descansar la ment i, alhora, entretenir-la.
Jo crec que tots els canvis que ha patit la societat i el ràpid avanç de les tecnologies poden portar a una persona a un alt nivell d’estrès i, una de les maneres que hem trobat per relaxar-nos és la televisió. Mirar programes “brossa” fa que tinguem la sensació d’esvair-nos dels problemes que se’ns presentin al dia a dia, és per aquest motiu que quan arribem a casa el primer que se’ns passa pel cap és assentar-nos al sofà davant la el televisor.
Des del meu punt de vista, hem donat un excés d’importància a la informació i l’entreteniment que ens proporciona la televisió, sense qüestionar-nos res del que ens diu. Mica en mica la televisió s’ha guanyat un lloc important en totes les cases, ens acompanya durant els àpats o les hores d’esbarjo i descans. Pràcticament, s’ha convertit en un membre més de la família, tots ens l’escoltem sense necessitat de pensar en res més. La televisió té el poder per manipular-nos i, ho fa, sense que ens n’adonem.
Cristina Tarrés González
Incorporació dels mitjans de comunicació als projectes educatius populars.
ResponEliminaÚltimament els mitjans de comunicació estan en boca de tots, cada vegada més en surten de nous (diferents diaris, canals de televisió,...), i crec que seria molt productiu que cada vegada els anéssim introduint més en els projectes educatius i començar a preparar als alumnes per poder entendre i analitzar la informació provinent d’aquests mitjans. Es podria fer servir la informació d’aquests per anar reforçant les lliçons donades i, a la vegada, potenciar el fet que ells mateixos fossin capaços de cercar-la. Crec que serien uns bons mètodes per poder apropar la informació dels mitjans de comunicació de masses als estudiants i, d’aquesta manera, fer que no els hi fos tan feixuc treballar amb aquests. El problema que pot sorgir és que al principi no quedés clar on anar a buscar la informació i quina seria la més fiable però crec que amb la pràctica de fer activitats relacionades amb els mitjans de masses, els estudiants anirien aprenent a contrarestar la informació amb diferents fonts de documentació cosa que els seria un benefici en un futur. En definitiva, crec que seria del tot productiu i aconsellable preparar als alumnes a utilitzar, cercar i analitzar els diferents mitjans de comunicació.
Cristina Tarrés González
Actualment, les persones ens dediquem a la tecnologia: parlem a totes hores pel telèfon mòbil, mirem un nombre elevat d’hores al dia la televisió, ens connectem constantment a Internet, etc.; hem abandonat els llibres, que abans ens proporcionaven grans històries i moments, i els hem substituït per material audiovisual. A més a més, amb totes aquestes tecnologies, instal•lades al nostre voltant, que ens permeten comunicar-nos de manera molt ràpida amb qualsevol part del planeta i, aquest fet, ha provocat que es creessin noves maneres d’escriure, em refereixo a un nou argot on l’ortografia i la formalitat no és el més important, sinó que el pes de l’escriptura recau amb el que es diu i no amb el com es diu.
ResponEliminaPer a mi, això és degut a les noves tecnologies, al ràpid i constant avanç d’aquestes. Hem de ser conscients que gràcies a aquests avanços podem gaudir d’una millor comunicació tant a nivell nacional com internacional; han desaparegut les barreres, la informació circula lliurament pel planeta.
Aquesta comunicació afavoreix a la socialització de les persones, tot i que molts no hi estan d’acord, a través dels xats hem creat un nou llenguatge, abreujant les paraules, abolint els signes de puntuació i els accents, etc. per tal de comunicar-nos de manera més ràpida i no entretenir-nos amb l’ortografia o la forma del text. Aquest nou argot, per a mi, apareix gràcies o degut a l’extensió de les comunicacions a través de les noves tecnologies.
Cristina Tarrés González
Des del meu punt de vista crec que la televisió té factors positius i d'altres de negatius. Per una banda, penso que un factor positiu de la televisió és que serveix per posar-se al dia en qualsevol lloc i hora del què està passant al món. Un altre factor positiu és que ets lliure de veure el programa, pel·lícula, documental … que volguis. Ningú et mana en aquell moment del què has de fer ni mirar. Peró per altre banda, com a factor negatiu crec que la televisió és un mitjà de comunicació amb un poder manipulador increible ja que té una força en la imatge que transmet la qual permet que tots els missatges connectin directament amb l'inconscient, i així modifiquin la percepció de la realitat amb elements audiovisuals. Per tant penso que generalment no es tracta de provocar reaccions reflexives o de produir materials amb fins artístics, sino que es tracta de vendre una realitat que no existeix. Per aquest motiu penso que la televisió és un negoci més de la “societat” o més ben dit, dels que manen la qual serveixi per matar l'avorriment dels ciutadans.
ResponEliminaElisabet Estany Holgado
Jo crec que els mitjans de comunicació cada vegada estan assumint un paper més important en les vides quotidianes de les persones ja que les persones donem gran importància a la informació i la comunicació que aquests ens permeten. Fins i tot, ha arribat el punt que als telèfons mòbils se’ls incorpora l’Internet perquè així nosaltres podem estar connectats a la xarxa mundial des de qualsevol lloc (s’entén que el mòbil és un aparell que la gran majoria de persones porta amb elles mateixes tot el dia, el mòbil ens acompanya a tot arreu). A part, crec que s’aniran creant nous mitjans per evolucionar en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació i, aquestes, pràcticament, es faran amb la vida quotidiana de qualsevol persona. És per aquest motiu que considero que l’educació té un paper molt important en aquesta nova etapa on la tecnologia avança sense parar. A través de l’educació podem adaptar els nens a aquesta nova generació, ensenyar-los a utilitzar les noves tecnologies que els rodegen d’una manera més formativa ja que, des del meu punt de vista, els nens aprenen per ells mateixos a utilitzar-les de manera més lúdica. Penso que això de la comunicació i la informació global és un gran avantatge a nivell formatiu ja que et permet trobar gran quantitat de informació amb gran rapidesa. En definitiva, crec que és molt bo que les tecnologies vagin evolucionant a mesura que passa el temps però sempre acompanyada d’una bona educació per tal que aquestes tecnologies siguin utilitzades per formar als nens i no només per fer-los d’entreteniment.
ResponEliminaCristina Tarrés González
La televisió ens manipula dia a dia ja que ens ensenyen el que més els hi convé i ens poden arribar a fer pensar com ells volen, això és un fet lamentable. Crec que l’efecte que la televisió produeix en les persones (sembla que tot el que diu és cert i no hi ha res més a dir-hi) s’ha d’eliminar. L’educador ha d’ensenyar a les persones a ser crítiques o, com a mínim, fer-los veure totes les opcions possibles o tots els aspectes que té un fet/fenomen per tal que cadascú formi la seva pròpia opinió, creant així el seu criteri i formant els seu pensament crític.
ResponEliminaS‘ha de tenir en compte que, perquè un educador pugui intentar fer veure als altres les coses des d’un punt de vista més crític i menys conformista ell serà el primer que ho haurà de fer. Per això a mi em sembla molt important que des de les facultats es potenciï l’habilitat de ser crític, d’aquesta manera podran sortir bons educadors socials que siguin capaços de transformar els pensament de les persones i, sobretot, ajudar-les amb les seves dificultats ja que, si un educador és capaç de ser crític, podrà analitzar totes les possibilitats que poden ajudar a la persona en qüestió i escollir-ne la més adient o menys arriscada.
En resum, la televisió ens manipula i ens fa “desaparèixer” l’opinió crítica i, per a mi, l’educador hauria de ser un dels encarregats (no l’únic) ha fomentar aquesta reflexió crítica sobre els fets, però per això, necessita que des de les facultats se’ls prepari a consciència per realitzar aquesta tasca.
Cristina Tarrés González
Personalment, crec que és totalment impossible que un diari, un canal de televisió la radio o, fins i tot, qualsevol pàgina de Internet sigui totalment objectiu ja que es basen amb uns principis, valors o ideologies propis i diferents en cada persona. Sí que és cert que, en part, es pot ser objectiu a l’hora d’exposar uns fets però sempre hi queda la part subjectiva que és la que hi posa la persona, potser són simplement, la manera de redactar o les paraules que utilitzi però sempre es deixa un lloc a la subjectivitat.
ResponEliminaPer aquest motiu, cap mitjà de comunicació és pot proclamar neutra o objectiu ja que estaria dient una mentida. Per a mi, qualsevol cosa que digui una persona, per molt objectiu que vulgui ser, és una manipulació i, aquesta, a algunes persones els pot semblar correcta ja que s’estan defensant també les seves idees; però hi ha altres persones que ho trobaran totalment contrari als seus principis i valors i, per tant, torbarà del tot incorrecta el que aquella persona estigui dient.
Jo no crec possible que cap mitjà de comunicació o persona sigui del tot objectiu sinó que cadascú fa una aportació, per petita que sigui, seguint els seus valors, principis o ideologia.
Cristina Tarrés González
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAvui en dia en la societat en que vivim, si volem estar al dia dels esdeveniments i canvis que es produeixen al món, hem d'utilitzar els mitjans de comunicació, tan els escrits com els digitals.
ResponEliminaActualment vivim submergits en la societat del coneixement, on la informació és el ingredient base. A través dels mitjans de comunicació ens arriba molta informació, les persones partícips d'aquesta societat han d'estar el suficientment formats per poder ser crítics i valorar quina és la més vàlida i útil per ell.
Des de el meu punt de vista, la persona que avui en dia viu sense televisió, Internet o mòbil, no pot desenvolupar-se correctament dins de la societat, i augmenta el seu risc de quedar-ne exclòs.
Respecte a si els mitjans de comunicació són objectius, independents i neutres alhora de tractar la informació no hi estic gens d'acord, penso que aquests sempre adopten una ideologia i una postura davant de tots els successos i noticies que expliquen. Crec que els mitjans de comunicació depenen totalment de les empreses que els financen, i per tant la informació que transmeten esta manipulada per aquestes.
Aquest fet el podem veure per exemple, quan es parla de política i fins i tot futbol, es pot veure clarament la ideologia de les diferents cadenes, o diaris, etc.. tots transmeten la mateixa informació, però tractada des de diferents punts de vista.
Crec que s'utilitzen per tenir "controlades" a les persones, per això veig molt necessària la formació de la societat amb la finalitat de fer persones més critiques, i menys conformistes.
Degut aquest gran impacte dels mitjans digitals i de comunicació, avui en dia ja no es llegeix tan, les persones no dediquen temps a llegir llibres, o fins i tot ha decaigut molt la lectura de premsa. Crec que el que està succeint és que les persones tenen altres prioritats, i altres maneres d’entretenir-se, per exemple, el jovent passa gran part del seu temps lliure a Internet, ja sigui “chatejan”, jugant a jocs, o buscant informació.
El fet de que ja no es llegeixi tanta premsa crec que és conseqüència de que les noticies actualment les pots veure i sentir per tot arreu, a la televisió, per Internet, a la radio etc..
Amb aquesta entrada a la "era" de la informació i dels mitjans de comunicació, penso que si que es necessari introduir-los en els projectes educatius crec que si s’ensenyés a utilitzar-los de forma correcta, podrien ser molt útils alhora d'aprendre.
Els mitjans de comunicació crec que amb el temps aniran adquirint més importància, es perdrà la premsa escrita i tot serà digitalitzat.
La meva opinió es que es fa un mal ús d’aquests mitjans i per això actuen com a algu negatiu.
Aquí es on penso que entra el paper de l'educador social, ell és qui ha d'ajudar i orientar a les persones per ser el suficientment crítiques i autònomes per poder discriminar correctament la gran quantitat d'informació que arriba a través del mitjants de comunicació.
Hem d'ensenyar a utilitzar aquests correctament, sense abusar-ne, veuren la impotància però tampoc arribar a la dependència d'aquests.
Gemma Sala Pedemonte
Des del punt de vista de molta gent la televisió, com a mitjà de comunicació, pot ser només un món d'entreteniment, per desconnectar, per evadir-se de la realitat ... i per aquesta raó crec que la televisió s'esta transformant en un univers amb què l'únic objectiu que vol aconseguir és el de guanyar audiència de les persones amb programes cada vegada més "inútils" i poc realistes.
ResponEliminaCada cop més els canals de televisió estan caient en programes "telebasura" ja que és el que crida més l'atenció per la majoria del públic.
Per això considero que la televisió no és objectiva ni neutra ja que només vol transmetre el què creu ella necessari però no realment el què nosaltres creiem necessari.
Respecte això, penso que la qüestió és que no volen que pensem massa. El nostre país i el nostre món es va tornant tant prolífer amb entreteniments, shows televisius, parcs de diversions, i tot tipus d'entreteniment per mantenir la ment humana ocupada. Crec que només es fa perquè d'aquesta manera no interfereixis en el camí de la "gent important" per pensar massa.
Per últim dir que cal que ens despertem del món on vivim ja que hi ha "gent" que indirectament ens està guiant les nostres vides amb programes i noticies no reals (del tot) i nosaltres ni ens adonem.
Elisabet Estany Holgado
Crec que els mitjans de comunicació sempre han estat la plasmació d'un fet real des d'un punt de vista neutre, per tant, la seva missió sempre ha estat transmetre informació.
ResponEliminaAra bé, en l'actualitat aquests constitueixen un fort poder, ja que no només informen sinó que també poden arribar a crear o modificar opinions. Això passa, incús a mi mateixa, perquè se’ns dóna tal quantitat d’informació que som incapaços de reconèixer quines notícies són errònies o estan manipulades i quines no.
Un altre dels aspectes importants a tractar és si el que difonen aquests mitjans, especialment la televisió és cultura, en el sentit ampli de la paraula, o per contra es limiten a oferir programes o notícies que s'enquadren més en el vessant de l'oci o de l'entreteniment, arribant en ocasions a la vulgaritat. Per exemple, la televisió, la qual s’ha convertit en un aparell quasi indispensable en les nostres vides i diàriament reuneix a les famílies al seu voltant, és un món aparentment neutre i que suposadament representa al món real. Però en realitat, el món televisiu s’ha transformat en un món on només interessa aconseguir el màxim benefici i ser la millor cadena de la televisió. Per aquest motiu, la competència televisiva no es basa a oferir programes seriosos, no hi ha preocupació per la qualitat ni pel contingut de la programació, sinó per l’índex d’audiència i pels beneficis. Aquesta, manca de documentals culturals (excepte La 2 o Canal Plus) i es decideix per emetre sèries o programes amb l’objectiu d’entretenir i no pas d’ensenyar o formar a l’espectador amb programes considerats “avorrits” per a força gent i especialment pel jovent.
Rocío Prieto Ortiz.
Molts mitjans de comunicació parlen d’objectivitat, d’interdependència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línea editorial. Però avui dia costa molt creure això, perquè molts mitjans de comunicació no compleixen, segons la meva opinió, la part d'objectivitat ni neutralitat que haurien de tenir; imposen el seu punt de vista i les seves preferències per damunt de l’autèntica realitat.
ResponEliminaEls mitjans de comunicació, i en concret la televisió, informen de manera molt fragmentària ja que trenquen la realitat i informen segons les seves preferències per tal d’aconseguir un elevat índex d’audiència, en el cas de la televisió.
Així doncs, busquen el costat més negatiu i fosc de la notícia amb l’objectiu de impactar a la població i augmentar els seus beneficis, encara que per aconseguir-ho hagin d'exagerar-la, explicant coses que potser no han succeït d'aquella manera.
Rocío Prieto Ortiz.
Actualment a l’estat espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa; es mira molt la televisió; i gairebé tothom té un telèfon mòbil. A partir d’aquesta informació me’n adono com realment les noves tecnologies han afectat en la nostra vida quotidiana, i ho veig amb una valoració negativa, ja que hem oblidat que és realment aprendre i transmetre coneixements; el fet que es llegeixi menys provoca que no assolim un aprenentatge, no només cultural sinó també intel•lectual. A més, quan llegim, indirectament aprenem a escriure de forma correcta.
ResponEliminaCrec que aquesta manca de lectura prové de les noves tecnologies que fan que la gent prefereixi mirar programes d'entreteniment en comptes de llegir. Tenint això en compte, crec que és positiu incorporar els mitjans de comunicació en l’educació, però sempre amb moderació, ja que així aprendran a utilitzar-los d’una manera correcta, sense abusar-ne. Per tant d’aquesta manera no només s’ensenyarà la importància de la televisió o del mòbil, sinó també la de tots els mitjans de comunicació. Jo crec que els mitjans de comunicació han assumit un paper molt important i a mesura que passi el temps la seva importància inevitablement anirà en augment, perquè amb el pas del temps sorgiran altres aparells per comunicar-nos i aquests seran més còmodes i cada vegada més petits, perquè els pugem dur a tots llocs per estar informats i en comunicació les vint-i-quatre hores del dia. Davant això l’educació ha de mantenir el seu paper, i tal i com ja s’està fent amb les TIC s’han de dedicar assignatures específiques a aquests mitjans per tal de saber-los utilitzar no només de manera quotidiana sinó també professional. Així doncs, les facultats tenen un paper molt important, perquè son aquestes les que han d’obrir els ulls als estudiants i en aquest cas als futurs educadors, per tal de ser conscients de les coses positives i negatives dels mitjans de comunicació i transmetre això a la població.
Rocío Prieto Ortiz.
1.-Crec que en cap cas es pot parlar ni d'objectivitat, ni d'independència, ni de neutralitat. Darrera de cada canal televisiu, emisora de radio, diari, revista, etc, existeix un punt de vista o una ideologia a seguir, fet que demostra que tots els mijans de comunicació segueixen un fil conductor. Sempre hi ha matisos en els quals podem trobar lleugeres diferències dins dels mateixos mitjans de comunicació. Al igual que cada persona, depenent de la seva ideologia triarà el mitjà que més s'apropi al seu pensament.
ResponElimina2.1.-Caldria incorporar-los ja que si et donen la informació en pots fer ús més racionalment. El que també està clar és que si es don informació s'ha de donar correctament, seguint unes pautes. Vivim en un temps on hi ha molta informació i no se'n sap fer un ús encertat.
2.2.-Tenim moltes coses a la bast i les volem fer servir totes, el resultat és que en general les fem servir erròniament.
El fet de que es llegueixi poc, és perquè ja no és màgica, no pot competir amb els escenaris d'un videojoc, o els recursos d'internet. La lectura no té el mateix significat, tot el seu voltant ha canviat.
La televisió no et fa pensar, et don moltes coses i no has de fer res.
En el cas del mòbil, crec que és molt llaminer, en un moment et pots comunicar amb una altra persona, sense necessitat de temps, tan valorat actualment.
2.3.-En quan al paper dels mitjans de comunicació, personalment crec que seguirà creixent la seva importància, o més ben dit creixerà la seva influència en la societat. Per alguns seguirà essent molt important i per altres tot el contrari.
L'educació seguirà intentant adaptant-se al ritme o a la velocitat que s'ha imposat “a fora al carrer”. Però tot i això, sempre tindrà una gran importància dins de les societats que vinguin.
2.4.-Al igual que totes les influències en l'educació, les facultats, haurien d'adaptar-se al que està passant, tot això passa per refer el que hi ha actualment a les universitats.
Gemma Tubert Navarro
Els mitjans de comunicació
ResponEliminaÉs cert que molts mitjans de comunicació, per no dir una immensa majoria, parlen d’objectivitat, d’independència, de neutralitat o de similars adjectius quan es refereixen al tractament de la informació o la seva línia editorial. La realitat, però, és que darrera de tot mitjà de comunicació hi ha persones, i com a tal, no són objectives. Un mateix fet es pot explicar des de molts punts de vista, i quan observem diferents mitjans podem comprovar que no hi ha imparcialitat, que aquests es poden decantar més cap a una postura política o cap a una altre. Ja que això no ho podem evitar el que hem de fer és ser conscients d’aquest fet i a l’hora d’informar-nos fer-ho amb esperit crític.
Tenint en compte la societat en què vivim, cada dia més globalitzada, hem de tenir present que la informació és poder, per tant, aquells qui tenen el poder d’oferir-la, saben molt bé què és allò que els interessa treure a la llum i què no. És a dir, la transmissió d’informació per part d’aquests mitjans és una eina de manipulació de la societat.
A l’Estat Espanyol i a Catalunya es llegeix molt poca premsa, hi ha un baix índex de desenvolupament digital, es mira molt la televisió i gairebé tothom té un telèfon mòbil. Aquestes dades, malauradament reals, ens han de fer reflexionar molt sobre l’educació que tenim i la que volem, ja que si volem que canviïn, haurem de començar per adaptar-nos a la realitat que vivim.
Incorporar els mitjans de comunicació, i lligats de la mà totes les anomenades tecnologies de la informació, als projectes educatius és un fet que s’ha d’acceptar. La realitat canvia, i qualsevol sistema educatiu ha de tenir la capacitat d’adaptació suficient per a afrontar aquests reptes amb qualitat. Crec que el debat, doncs, no és tant si s’han d’incorporar o no, ja que el fet de que gairebé tots, per no dir absolutament tots, els joves tinguin accés a aquests ens indica que és un fet implícit a la vida quotidiana d’avui dia, sinó que la qüestió és com s’ha de fer.
S’ha de procurar que per molt que variï el mitjà pel qual ens arriba aquesta informació, aquestes novetats no vagin en detriment de rebre-la i de ser capaç de gestionar-la i analitzar-la correctament. Respecte això no ens hauria de preocupar tant si cada dia es llegeix menys premsa escrita en format paper, si per contra es llegís més premsa digital. El fet que tinguem un baix índex de desenvolupament digital, però, no ens permet ser massa optimistes en aquest sentit.
Per altra banda, com ja he comentat, considero que l’essencial que ha d’afrontar l’educació, a part d’incorporar aquests mitjans als centres, és fomentar un esperit crític per tal de fer front a aquest allau d’informació i evitar al màxim la manipulació a la que estem sotmesos.
A nivell de les facultats, per tant, també s’hauria de potenciar aquest perfil d’educador crític i competent en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Alba Bartomeus Sala